dimarts, 15 de gener del 2008

La Separacion de la Basura
Nadie ha demostrado nunca que los costos de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos y los costos de recolección de dos o tres tipos de residuos en lugar de uno) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir.

Senyor Sala i Martín: Jo separo en contenidors verds, grocs, blau i taronges i n'estic super-satisfet.

No, no n'estic satisfet perquè tingui pau interior. N'estic satisfet perquè és més pràctic tenir una bossa per paper, una altra per envasos i una altra per orgànic que tenir els ossos del pollastre, el gotet del iogurt i els sobres de les cartes del banc tot junt en una bossa ben gran.

I perquè és més pràctic? Per què la bossa gran d'escombraries l'hauria de baixar sovint. En canvi, ara, la bosseta de residus orgànics és bastant més petita, té menys aire, l'obro menys sovint i puc esperar bastant més fins que està plena i la tiro.

Suposo que aquesta informació no el satisfarà perquè no és una explicació acadèmicament econòmica. Per fer-ho ben fet hauria de parlar dels "costos de separació", "costos de recolecció multiple", comprar-los amb els "costos de recolecció simplificada" i comprarar-ho tot amb l'externalitat "beneficis socials associats". (tots els termes són paraules seves)

I ara observem com el nostre economista mediàtic salta dels xinesos i els seus condons a la separació d'escombraries:

Hace unas semanas se produjo en China una curiosa epidemia de enfermedades de transmisión sexual. Digo curiosa porque la causa no fue, como cabría esperar, el desenfreno carnal sino unas gomas de cabello. Si, si. Unas gomas que, al parecer, habían sido hechas con… (por favor no se rían): ¡condones reciclados!

Y es que el último grito en moda medioambientalista nos pide que compremos papel reutilizado, que no aceptemos bolsas de plástico en el supermercado, que no usemos botellas de plástico y, ¿cómo no?, que depositemos las basuras en diferentes containers de colores.

Jo no sé si l'últim crit en moda mediambientalista és posar-se condons al cap. Ell això no ho diu, però ho lliga amb un punt i a part seguit d'un bonic "Y es que".

Quina millor manera de començar un article en contra la separació de les escombraries que parlant d'uns xinesos que han agafat una malaltia per "reciclar" condons? Que després busques per internet i aquella gent no "reciclava" res, senzillament són uns morbosos.

Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene todo el derecho del mundo a practicar los rituales que crean que más rápidamente les acerque a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, hindús o medioambientalistas. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas.

Miri senyor Sala i Martin, fins que no el vegi a la tele amb condons al cap, vostè no té cap dret a queixar-se que la religió medioambientalista l'obligui a res.

Per cert, quan ahir vaig comprar un Döner kebab al restaurant del costat de casa i li vaig dir que no volia la bossa de plàstic no sabia que estava participant d'una litúrgia de la religió mediambientalista.

Hauré d'anar més en compte perquè, així com en Sala i Martín té por que la correcció política el condemni a purificar-se, jo tinc por que ell em condemni a formar part d'una església.

12 comments:

Anònim ha dit...

He llegit els teus comentaris i permet-me que t'aclari algunes coses que sembles no haver entès...
Tu pots fer el que et dongui la gana i no has de justificar res de res. L'únic que es critica en l'article és que alguns pretenguin convertir el que tu, tan meravellosament fas, en una obligació, i multar en cas de no fer-ho. Entendràs, que si a un l'OBLIGUEN per llei a una determinada mesura amb la que no està d'acord, pugui exigir "explicacions acadèmicament econòmiques" que justifiquin la llei.
Per tant no diguis que "no es queixi de que la religió medioambientalista l'obligui a res" perquè precisament es queixa de que no vol, no creu just ni lògic que l'obliguin a aquestes mesures per llei.
A veure si entenem que criticar una mesura que ens imposa alguna cosa no vol dir criticar aquesta cosa ni a la gent que la realitza.
És una qüestió d'entendre, o de voler entendre el text!

mai9 ha dit...

Bé, m'he rellegit l'article i no només demana "explicacions acadèmicament econòmiques" perquè no t'obliguin per llei a reciclar. Jo hi he llegit altres coses.

Si només és això de l'obligació no calia dir que reciclar és practicar un ritual que t'apropa als déus, ni tampoc parlar dels condons dels xinesos, ni de les campanyes de sensibilització.

Que et diré una cosa, a mi tampoc m'agraden les campanyes de sensibilització. Jo reciclo no perquè estigui sensibilitzat, reciclo perquè és pràctic. Fa un temps feien un anunci on un anava a tirar les escombraries i se sentien aplaudiments que em feia repelús de com tractava el tema.

Una altra cosa, si l'article només demana que no l'obliguin a reciclar, que sàpiga que les "explicacions acadèmicament econòmiques" poden indicar que no s'ha d'obligar, però que hi hagin unes altres explicacions que indiquin que si que s'ha d'obligar. No sé quin tipus d'explicacions. Però si que sé que hi poden ser i que poden valdre més que les econòmiques (evidentment no estic parlant d'explicacions tipus "hem de salvar el planeta")

mai9 ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

A veure...
Intentem entendre el que es diu a l'article si us plau.
El que queda totalment fora de lloc, és sentir-se ofès dient que ell titlla el reciclar com un ritual religiós. El senyor Sala i Martin retreu als medioambientalistes (i parlo per altres articles seus) de difondre les seves ideologies com si es tractessin de manaments divins. D'aquí que ell en faci una comparació amb la religió i digui, metafòricament, que t'apropa als deus "medioambientals". I diu "Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar".
Així que no desviem el tema, perquè la crítica de fons consisteix simplement en el rebuig cap a mesures com les que es descriuen...
I no sé que intentes explicar en l'últim paràgraf perquè no li trobo el sentit...
Quan es discuteix l'aprovació o no d'una determinada mesura s'han de valorar els costos i beneficis d'aplicar-la. I no estem parlant de costos i beneficis estrictament econòmics. Si llegeixes bé l'article: "nadie ha demostrado que los costes de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos, el espacio que ocupan tantos containers en casas de 50 m2 y los gastos de recogida selectiva de residuos) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir". A partir d'aquí, qui cregui que hi ha grans beneficis del tipus que siguin, que ho exposi...
Però dir que potser hi ha altres explicacions però no se quines no aporta cap argument al debat

mai9 ha dit...

A veure...
Intentem entendre el que es diu a l'últim paràgraf si us plau.

Si que aporta al debat saber que no tot es pot mesurar en termes econòmics. I això és el que dic quan he dit "potser hi ha altres explicacions però no sé quines". Que no les sàpiga jo no vol dir que no les pugui saber algú altre, no vol dir que no hi siguin.

El senyor Sala i Martín no només retreu als mediambentalistes de difondre les seves ideologies com si es tractessin de manaments divins. En l'article citat fa altres coses.

Ja ho he dit, però ho tornaré a dir i ho diré més explícitament (a veure si així no ho he de tornar a repetir). El senyor Sala i Martín fa veure que els condons que els xinesos es posen al cap és per "reciclatge". I lliga el tema amb la "moda medioambientalista" després d'un punt i a part seguit d'un "Y es que". A mi això no em sembla neutre ni tampoc és retreure que els mediambientalistes difonen ideologia. Això ho fa ell solet, ell solet es monta la idea dels "condons reciclats".

Segona cosa que fa a l'article i que repeteixo explícitament perquè es vegi que en Sala i Martín no només retreu als mediambientalistes que difonguin la seva ideologia: ell diu que els avantpassats reciclaven perquè per escassetat valia la pena reutilitzar-ho tot, però en els nostres temps és més barat llançar-ho.

Això últim et semblarà una obvietat, diràs "és que és veritat!", i jo et diré: "no et dic que sigui mentida, tampoc et dic que sigui tota la veritat, estic dient que el Sala i Martin ho diu". I no és baladí que ho digui. I no és baladí perquè té relació amb el paràgraf meu que vostè no ha entès: En aquest argument en Sala i Martín només troba un motiu econòmic, diu textualment "sea más barato tirarlos". I perquè vostè no em malinterpreti: no li dic que no sigui més barat, el que dic és que potser hi ha motius més importants que van portar a prendre aquesta decisió, i potser van ser aquells motius els que han fet que sigui més barat. Però no vull entrar en els motius, el que vull que entengui és que poden existir altres motius que no siguin econòmics.

Sap, estic començant a pensar que jo si que he llegit bé l'article i que és vostè que no ha llegit bé els meus comentaris, encara que admeto que el que dic al bloc sobre l'article és ras i curt.

Ara citaré un altre cop el mateix tros d'article i el comentaré:

nadie ha demostrado que los costes de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos, el espacio que ocupan tantos containers en casas de 50 m2 y los gastos de recogida selectiva de residuos) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir

A veure, tal com dic al bloc, està parlant en termes econòmics. A mi em sembla una obvietat com una casa de pagès que parla en termes econòmics. Vostè diu que no són estrictament econòmics. Vostè vol fer veure que no són estrictament econòmics perquè diu "molèsties que pateixin els ciutadans" i "beneficis socials". I és ben natural que vostè vegi que això no es mesura en euros. Però què carai està demanant un economista quan demana que li demostrem que una cosa sigui inferior a una altra? Com li demostrem si els gastos de la recollida selectiva es mesuren en euros però no sabem amb què es mesura la molèstia als ciutadans?

I encara no he acabat: és visió acadèmicament econòmica que en Sala i Martin cregui que una cosa és correcta si li demostren que la suma dels factors que ell considera que estan a un costat són més petits que la suma dels factors que representen l'alternativa. Que jo no estic dient que estigui equivocat, el que dic és que és visió econòmica.

En Sala i Martin ens vol fer creure que *només* amb conceptes econòmics i la visió econòmica ja podem decidir (i serà la decisió encertada!) si hem de separar les escombraries o no. I titlla de seguidors de la religió mediambientalista els que veuen altres motius per reciclar.

I vostè no ha llegit bé el meu bloc ni els meus comentaris perquè seguit de la cita del Sala i Martín diu: "A partir d'aquí, qui cregui que hi ha grans beneficis del tipus que siguin, que ho exposi". DONCS JA LI HE EXPLICAT ELS BENEFICIS!!! Senyor comentarista anònim torni a començar per la primera (sí, la primera) línia on jo mateix explico que el que en Sala i Martín considera "molestias que sufrimos los ciudadanos", no són molèsties sinó que són beneficis.

Tenir una bosseta pels ossos del pollastre, una altre pel gotet de iogurt i una altra pels sobres de les cartes del banc és un benefici.

I tal com he començat a escriure sobre l'article del Sala i Martín, així acabo perquè no li puc explicar la meva opinió millor del que ho he fet.

I no he dit totes les coses que diu a l'article a part de retreure als mediambentalistes de difondre les seves ideologies com si es tractessin de manaments divins.

Anònim ha dit...

En primer lloc voldria aclarar una cosa. He deixat comentaris en aquest bloc amb la intenció de debatre un tema que em sembla interessant. Res més lluny de la meva intenció que això pugués generar en cap manca de respecte mutua (que no ha passat) o en una obsessió pesada per part meva per un tema que vosté dona per tancat. En tal cas no deixaria més missatges respectant el seu desig.

Pel que fa a la seva resposta...

En primer lloc citaré el tema dels condons xinesos. Jo no sé, i possiblement vosté tampoc, les causes que van generar tan lamentable succés. Estarem d'acord en que no representen de cap manera les tendències ecologistes i entenc que és una forma un tant perversa d'introduïr el tema.

Dit això...

Vosté cita constantment el que anomena motius o arguments econòmics. Jo no soc economista, però sé que el plantejament que un economista fa envers qualsevol cosa té en compte factors no mesurables en euros. Per exemple: si tu evalues dues opcions de feina idèntiques, una de les quals és a 5 minuts de casa i l'altra a una hora i mitja amb quina et quedaràs (tot i suposant que les despeses de desplaçament te les paguen). La molestia de desplaçament no és mesurable en euros però té un important pes en la balança que tu faràs. Si jo comparo el rendiment del Ronaldinho amb el del Ezquerro (a nivell econòmic). Em trobo que el Ronaldinho va tenir un preu més alt però va ser una compra més rendible donat els seus resultats. I el rendiment esportiu tampoc és directament mesurable en euros! Però són factors que s'han de considerar quan evalues costos i beneficis. I evaluar costos i beneficis no és una visió econòmica (només), és una visió racional! Si tu has de decidir entre contractar una minyona o realitzar tu mateix les tasques de casa evaluaràs que t'aporta més beneficis. I compararàs el cost (econòmic i d'altres) amb el benefici en feina que t'estalvies. Tot això forma part d'un raonament que et porta a la decisió que creus més convenient.
En Sala i Martin no demostra com s'han de comparar aquests costos i beneficis. I no ho fa perquè ell diu no tenir clars els beneficis. I és qui està a favor de la mesura qui ha de demostrar que els beneficis són superiors als perjudicis. I evidentment la demostració passarà molts cops per criteris amb cert nivell de subjectivitat, però que han d'estar regits per un raonament sòlid.
I aquest no és el cas!
I no ho és perquè els perjudicis o costos són clars. És una molestia haver-se de preocupar per separar la brossa. I en canvi el benefici, suposadament ambiental, no està estudiat. De fet ell cita un estudi on es demostra que la separació domèstica és ineficient!
I per últim. Has d'entendre que un benefici particular no serveix com a benefici global. Si per tu és un benefici separar la brossa perquè és més pràctic, felicitats!!
Però això no vol dir que ho sigui per mi o per la majoria i per tant no pots aplicar això com a argument per a que aquest esdevingui un benefici per a tothom.

mai9 ha dit...

Primer de tot, gràcies per aquest últim comentari.

A veure, el tema dels xinesos amb condons al cap: Certament jo no sé com uns xinesos van arribar a posar-se condons al cap, però em semblava estrany que fos una "moda mediambientalista" com deixava entreveure el Sala i Martín. I per això vaig buscar-ho per internet. Del que em va donar el Google, en vaig llegir uns quants i vaig treure'n la impressió que els xinesos no estaven "reciclant condons". I per això vaig enllaçar els dos textos que més clar deixaven veure que no era tal com el Xavier feia veure.

Això només ho explico per explicar-ho, perquè vostè ja veu que en Sala i Martin comença amb mal peu. Perfecte, ja ens hem entès una mica més :) (aquest era una de les coses que criticava en aquesta entrada al bloc)

Seguim: Certament cito constantment les equacions economistes que ell fa. Al Sala i Martin per convènce'l de les bondats de la separació de la brossa li hem de demostrar que "costos de recolecció" + "molèsties als ciutadans" < "beneficis socials". Ell mateix et diu l'equació, i és el que cito.

És cert el que tu mateix dius que si tens dues feines iguals escolliràs la que tens a 5 minuts de casa. I amb això hi estic perfectament d'acord, ho trobo natural i en puc parlar amb tota tranquilitat.

Però en Sala i Martin no fa això. En Sala i Martin et presenta una equació (no un argument del tipus "agafa aquesta feina que et cau més aprop") i et diu que ningú ha pogut demostrar que la seva equació sigui tal cosa. I pel costat et diu que uns de Texes no separen, diu que cada dia més ajuntaments no separen i que és evident que separar la brossa és ineficient.

De la decisió de l'empresa Texana, Sala i Martín no ens diu els motius, només diu que "la separació a casa és ineficient". Però per què és ineficient? Els ciutadans no sabem llançar només paper al contenidor de paper? Els camions gasten massa gasolina per recollir tres brosses per separat? L'empresa no pot comprar tres camions un per cada tipus de brossa? No tenen personal? La nit no és prou llarga per passejar-se amunt i avall recollint escombraries de tres colors?

Poden haver-hi molts motius i no els sabem. I en el teu últim comentari dius que en Sala i Martín: "De fet ell cita un estudi on es demostra que la separació domèstica és ineficient!" Jo no he llegit que ell citi cap estudi on es demostri res. Crec que després de llegir l'article t'ho has pensat perquè ell ha citat l'empresa texana, però de l'empresa texana només diu que fan el "single stream recycling". No és ni un estudi, ni demostra que separar sigui ineficient.

I ara comento el que dius al final: dius que el fet que per mi sigui un benefici separar no vol dir que ho sigui per tothom. Tinc moltes maneres de respondre't :P

Primer, si a tu t'ha semblat obvi que una feina a 5 minuts de casa és millor també t'ha de semblar obvi que baixar les escombraries menys sovint és millor. I fixa't que en aquest últim comentari demanes que qui estigui a favor de la separació de brossa ho "demostri", quan jo he posat el meu granet de sorra per "demostrar-ho" amb l'escrit al bloc. Escric "demostrar" entre cometes perquè la comparació de la feina a 5 minuts de casa no és una demostració, però el Sala i Martín ens demana una "demostració". Jo al Sala i Martin li puc donar explicacions, no li donaré cap demostració. De fet, el Sala i Martin pot fer el que vulgui amb els seus residus, però una altra cosa que no em va agradar és que digués allò de l'esglesia mediambientalista pel fet de reciclar. Jo no faig cap ritual quan tiro el paper en el contanidor blau.

Segona observació: Jo he separat escombraries i el Sala i Martin fa tota la pinta que no ho ha fet, i si ho ha fet, ho ha fet tan malament o amb tants prejudicis que de seguida ha tornat a omplir el cubell d'escombraries barrejant productes orgànics que es floreixen amb un simple cartró d'una pizza (cosa francament fastigosa).

I una tercera observació: El Sala i Martín ha intentat convènce't de no separar la brossa fent servir xinesos i texans i tu te l'has cregut. Jo t'he explicat la meva experiència personal i no has acceptat els meus arguments. Em sembla que això també és equivocat quan em recrimines que el que és vàlid per a mi no és vàlid per a tothom.

Encantat de dialogar amb tu :)

Anònim ha dit...

Suposem l'analítica matemàtica en forma d'equació que tu presentes...
El que tu faries amb l'exemple de la feina és el mateix.
Beneficis feina1 - costos feina1 > Beneficis feina2 - costos feina2

I rectifico un error perquè estava escribint de memòria. Efectivament ell no cita un estudi. Ell afirma que cada cop més ajuntaments i que una gran empresa texana consideren ineficient el reciclatge domèstic.

Però no hem de perdre de vista el fil argumental on ell diu això. La idea que ell està afirmant és que no és trivial el fet d'afirmar que el reciclatge sigui beneficiós, o dit d'una altra manera, no està clar que aporti més beneficis que les molèsties que ens causa. I que consti que això no vol dir que sigui bo, ni dolent, simplement que no es pot discernir d'una manera tan òbvia. Ell parla de "beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir".
I per donar consistència a aquesta situació ens menciona que hi ha empreses o institucions dedicades al reciclatge que es decanten per pensar que el reciclatge domèstic és ineficient. Que no és el mateix que afirmar que és ineficient perquè així ho diguin els texans!
De totes maneres crec que és força raonable pensar, que si una empresa prefereix assumir uns costos de reciclatge, serà perquè deixar-los a responsabilitat de l'usuari sol ser poc eficient. Però repeteixo que això és una possibilitat que, tot i lògica, no té perquè ser certa.

Per altra banda no confonguem idees...
L'exemple de la feina era per exemplificar que en la avaluació de mesures s'han de tenir en compte factors subjectius.
Si jo et faig triar entre les feines tu m'escolliràs la que tens més a prop. Però si jo et proposo una llei que t'obliga a escollir la feina que tens més a prop, a tu et sembla bé?
Una cosa és que s'hagin de tenir en compte factors com la molèstia dels ciutadans i l'altra que pretenguem imposar-los!!
Deixant de banda que el raonament que fas no és gaire clar...potser si que baixes menys sovint, però també et reporta molèsties en separar les escombraries i perds espai en cubells. Això no ho menciones...Per tant no és tan obvi que sigui millor, ans el contrari!
Però encara que fos obvi, el que no pot ser és que ningú ens obligui a fer-ho.

És que són fils argumentals diferents que has mesclat...

Després...que al Sala i Martin se li floreixi la pizza no és un tema de debat.
Finalment. A mi ningú no m'ha convençut de res. Cadascú és lliure de fer el que vulgui. Jo accepto els teus arguments, però els rebato. I ÒBVIAMENT que el que tu creus beneficiós no ha de ser-ho per tothom.
Dilemes morals sobre la destrucció del planeta a part, jo considero una pèrdua de temps haver de separar les escombraries. Cada vegada que tires alguna cosa has de buscar un cubell. Per un sol producte potser has d'utilitzar-ne uns quants i a sobre tens la cuina plena. Ja sé que ningú no es moriria per fer-ho però el que no pots fer és afirmar que això és més còmode. I encara menys fer-ho valdre per tothom.

PD: A part t'equivoques...
Suposem un cubell que s'ha de buidar cada 10 dies.
Suposem que 1/10 parts són plàstics, 5/10 parts són coses orgàniques i 4/10 parts són vidres.
Ara utilitzem tres cubells, un per cada cosa. Al cap de 100 dies buidaràs el de vidre. Al cap de 20 dies buidaràs el de coses orgàniques i al cap de 25 dies el de vidre. En 100 dies hauràs baixat un cop pels plàstics, 5 cops pels orgànics i 4 pels vidres, en total 10 cops. Els mateixos que hauràs baixat amb un sol cubell i baixant cada 10 dies!

mai9 ha dit...

Mira, ja he explicat en l'entrada del bloc perquè trigo més a baixar les escombraries amb la separació. Després, això que "cada vegada que tires alguna cosa has de buscar el cubell" és una excusa bastant trista. Jo no he de buscar cap cubell per llançar res, si tinc un paper a la mà apunto a la bossa blava, si és plàstic apuntu a la groga i si és orgànic va al taronja, sembla mentida que plantegis aquests problemes i que siguis capaç de fer servir internet. :P

Per ara no estic a favor d'obligar a ningú a res, però això ja ho havia dit en el primer comentari.

I també havia dit en algun comentari anterior que no em causa molèsties separar sinó beneficis. No perdo espai per tenir una bossa groga i una blava i tampoc perdo espai en cubells.

Sincerament, em sembla estèril continuar quan em fas repetir les mateixes coses una i una altra vegada.

Anònim ha dit...

Millor ho deixem...

Perquè et dediques a canviar de tema constantment per defensar les teves postures.

S'ha debatut

1- El fil argumental de l'article té certs punts un tant perversos?
2- S'ha d'imposar una llei que t'obligui a reciclar?
3- Reciclar aporta més benficis que costos?
4- A nivell individual, creus que la teva vida és més fàcil/difícil reciclant?

Són temes diferents que requereixen anàlisis diferents i arguments diferents i tu t'has dedicat a mesclar-los per intentar respondrem coses. El problema és que jo et pregunto per un i tu em contestes per l'altre.
Sembla mentida, veient que ets capaç d'utilitzar internet!

mai9 ha dit...

Bé, no ho sé, disculpa si he barrejat temes que tu creus que es poden parlar separats. No ha estat exprés ni he intentat barrejar res per confondre.

Et responc les preguntes per separat:

1- Sí.
2- No cal, però tampoc sé el suficient per decidir-ho.
3- Suposo i ho espero. De fet, a nivell intelectual em costa entendre que tenir un contenidor només per a paper sigui conceptualment pitjor que tenir-ho tot barrejat.
4- Fàcil

mai9 ha dit...

aquí hi ha un altre blocaire que ha comentat l'article