dijous, 7 de juny del 2007

El govern trasllada a les escoles la decisió de com aplicar la tercera hora d'espanyol
cada centre educatiu tingui autonomia per a decidir com l'aplica, en funció de quin sigui el seu entorn sòciolingüistic.

Aquesta és la manera que no es parli català. Que cada escola esculli, i al final, la majoria s'imposa, i la minoria, que som els catalans, desapareix.

És el que fan al País Valencià, que tothom tingui la 'llibertat' d'estudiar en al llengua que 'lliurement' l'escola o l'alumne esculli, i al final ningú parla Català, per què parlar Català si ens imposen lliurement parlar Castellà?

Són les polítiques del català-per-decisió Montilla: "jo hauria de decidir, però sóc tan benigne que deixo que els altres decideixin per mi".

Llibertat per triar llengua?
Al País Valencià, per exemple, la Generalitat n’ha implantat un altre basat en la “llibertat” dels pares, que poden triar entre català i castellà com a idiomes vehiculars. Dues línies, en diuen. A l’hora de la veritat, però, el govern valencià coarta profundament la llibertat dels pares que trien el valencià com a opció per als seus fills. Les tàctiques que fa servir són variades. D’entrada, no exigeix el coneixement de la llengua necessari dels mestres que són destinats a les línies en català. D’aquesta manera, moltes classes que inicialment s’havien previst en aquest idioma acaben fent-se en castellà. Després, no garanteix la quantitat de línies necessàries perquè els alumnes que han començat primària en valencià puguin continuar a secundària sense canviar de llengua. I encara més: el govern valencià no promou l’ensenyament en llengua pròpia als centres concertats, que no garanteixen les línies necessàries en valencià perquè els pares que ho desitgin puguin triar aquesta opció per als seus fills.

Fins aquí els Fets de Montilla, ara mirem les paraules:

Montilla califica a Macià de símbolo político de la Catalunya democrática

Montilla: "No habrá Gobierno ni sentencia que pueda acallar la voluntad de los catalanes"

El Montilla quan parla està molt bé, però quan actua... és una mica sectari, no?

Carod renuncia a imposar el català en pro de la normalitat

I ara que està de moda parlar de si la cúpula d'ERC va o vé, jo penso que el Carod, buscant qui sap què, va començar a decaure defensant el Castellà. Segons sento aquí i allà, el Carod vol créixer en els ambients de la perifèria barcelonina. Com ho farà? No sent tan exigent amb el Català? Dient que ell parla Castellà a la intimitat?