dimecres, 7 de novembre del 2007

Euskera para extranjeros
la imposición nacionalista de una lengua minoritaria como el euskera, hablada por menos de un millón de personas, en contraste con los 450 millones que comparten el español en todo el mundo.

Els castellans no entenen que si han pogut imposar el seu idioma a tota la península i a tot un continent, ara se'ls resisteixi un trosset dels Pirineus.

Según subraya el «Wall Street Journal», «los separatistas vascos han estado librando una lucha por la independencia de España durante 39 años. Pero últimamente muchos han optado por esgrimir la gramática en lugar de las pistolas». Lo que de momento supone «empujar un estricto régimen de euskera en todas las esquinas de la vida pública del País Vasco», donde solamente un 30 por ciento habla esa lengua sin vinculaciones indoeuropeas.

Segons m'han dit, al principi de la Transició hi havia dues nacionalitats: Catalunya i País Basc i la resta eren regions (potser Galícia també era nacionalitat, qui ho sap). Els españols es van inventar el café para todos per diluir aquestes dues nacionalitats, i el que han aconseguit és que es retroalimentin: els catalans mirem als bascos i exigim finançament, i els bascos miren els catalans i exigeixen que es parli euskera. I els andalusos que també miren són una realitat nacional. I Múrcia que estava tan bé, ara vol el mateix que els altres. I si cal s'inventaran una llengua pròpia.

Entenc perfectament el problema real d'anar-se'n a viure a Euskadi i sentir-te pressionat per una llengua complicada com ella sola, però el problema no és lingüístic, el problema és polític. I la força, avui la tenen els nacionalismes perifèrics que a casa seva poden decidir complicar-se la vida tan com vulguin, mentre el nacionalisme español no té força per imposar el seu projecte polític, i a més, a cada negociació cedeix terreny a les autonomies (o això vull creure).

I mireu si pinta malament pel nacionalisme español, que tothom va ridiculitzar el seu reportatge periodistic "Ciudadanos de Segunda", i ara necessiten citar al Wall Street Journal per reafirmar-se. I jo també cito al citat diari.