Francesc-Marc Álvaro - Mi sí al Estatut
En el soberanismo plural, los que votan sí dan una oportunidad a la política. Es el caso de mi primo, agente de seguros y votante de ERC, que escoge el sí "porque lo otro es un lío que no va a ningún sitio".

Doncs jo ho veig molt clar. L'Estatut de la Moncloa s'ha fet prescindint de ERC, si surt No s'ha de fer un Estatut comptant amb ERC. I ja veureu com serà molt millor que el que va pactar Artur Mas.

Incluso los que votarán no admiten que el Estatut del 2006 es mucho mejor que el vigente. Prueba de ello es que una parte importante de éstos confían en que triunfe el sí, lo cual da muestras del nivel de autoengaño y esteticismo que rige en ciertos ambientes. La moralina del no "de la dignidad" invoca de manera enfermiza el texto del 30 de septiembre como algo perfecto y mítico. Es ridículo.

Doncs no, jo votaré que No esperant que surti que No. I espero que Mas i ZP s'hagin de tragar el mini-Estatut i fer-ne un altre comptant amb ERC.

El que és un autoengany és saber que el mini-Estatut és dolent i anar a votar que Sí amb l'excusa que és millor que el del 79. I a més, mira si és lamentable l'Estatut que l'Agència Tributària s'haurà de pactar d'aquí dos anys, les inversions públiques només es garanteixen per 7 anys, i els aeroports s'hauran de pactar fora de l'Estatut.


El problema pels catalans és que "seny català" dóna estabilitat a Espanya i una merda de trens i carreteres per Catalunya.