Voldria desmentir un rumor. Jo no sóc ni catalanista, ni independentista, ni nacionalista ni res per l'estil. Sóc Català i punt.
I si que vull la independència, però això és tenir una mica de senderi, no vol dir ser de cap facció de gent estranya que té ritus singulars.
I de la mateixa manera que el Josep Piqué no es converteix en tonto per dir tontaries, jo no sóc independentista per veure que Catalunya a dins d'Espanya no hi pinta res. I això últim és una pena que el Duran no ho vegi.
[editat] Cada dia quan llegeixo el diari m'adono que el Estado Español no es preocupa pels interessos dels catalans, i per tant, vull un estat que se'n preocupi, els defensi i els porti a terme.
dilluns, 7 de maig del 2007
temes: em miro el melic, independència, Josep Antoni Duran i Lleida enllaç: 04:15
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
2 comments:
No et preocupis, home...
Si d'etiquetes sempre ni haurà qui te´n posi...
Per exemple: -El teu plantejament és força falangista. Tipus: "Si eres español, habla español".- Essencialista en dirien alguns. O identitari
Si també tens solidaritat pels nostres compatriotes del País Valencià et diran pancatalanista o nazi, parlant en plata.
Això és com la brillant idea de despolititzar la llengua catalana d'en Carod. Per què no despolititzar les sevillanes i la feria d'abril perquè els catalans ens hi sentim còmodes anant-hi?
Perquè no despolititzar el castellà que tanta gent, sabent català, parla activament com a exercici de dret de conquesta?
Perquè preguntar als bilingües passius (vaig conèixer el terme fa poc, tu!) perquè només entenen català? per casualitat? de sentir-lo tant (sic)? per imperatiu legal?
És una postura, de sortida, victimista. ;)
Salutacions
Publica un comentari a l'entrada