Dissabte vaig veure el programa per celebrar que La Trinca treia un recopilatori (podeu baixar-vos els dos vídeos aquí i aquí).

En aquest reportatge van fer un repàs del que feia La Trinca, i en un punt en Josep Maria Mainat diu que hi havia "unes realitats que valia la pena satiritzar" i que van deixar de cantar cançons de gresca per fer sàtira política. I, TV3, per exemplificar el que deia, va i posa "La Guerra de l'Enciam", que és una cançó divertida de quan els pagesos francesos no ens volien deixar vendre enciams a França.

La prova que el que deia La Trinca fa 20 anys és encara vigent és que TV3 escull els pagesos francesos per exemplificar "sàtira política". Sí, sí, sàtira política és parlar dels pagesos francesos. Sobretot que no posin "Com el Far West No Hi Ha Res", encara ens adonaríem que han passat 20 anys i tot segueix igual. Anem a veure les dues últimes estrofes de la cançó, amb comentaris inclosos:

Però a la mort del general
el del "sellos" de correus
ho deixar tan ben lligat
que manen els seus hereus. [i 20 anys després seguim igual]

Per poder canviar-ho tot
però que tot seguís igual
van muntar unes eleccions
per distreure el personal. [l'Estatut del Parlament amb el 90% de suport, no compta, se li ha de passar el ribot a Madrid]

I quan la tribu amb eufòria
desenterrant la destral
engegava a fer punyetes
el famós seny ancestral.

Per parar el cop de moment
i presidir la reserva
de l'exili arriba un "jefe"
que tenien en conserva.

[tornada]

I per asserenar els ànims
d'aquest poble tan tossut
es firmà un tractat de pau
que li diuen l'Estatut. [ens seguim acontentant amb el mateix]

Però com sempre passa al cine
a l'hora de la veritat
els tractats amb rostres pàl·lids
només són paper mullat. [el ZP diu que no aplicarà el nou finançament fins al 2009]

I ara es volen tirar enrera [el Tribunal Constitucional]
perquè diu que som un cas
i quan se'ns dóna el ditet
ens agafem tot el braç.

I de tant que recomanen
prudència i moderació
ja no estem desencantats [Ara sí que estem desencantats: Mas a La Moncloa + Reagrupament.cat = abstenció]
ara estem cagats de por.

Doncs no volen que fem l'indio
i amenacen cada dia
que vindrà si no estem quiets
el set de cavalleria

I per acabar una frase que va dir el mateix Josep Maria Mainat al programa El Club quan li van preguntar si tornarien a cantar: "ha de ser una circumstància molt especial, si un dia tenim la independència de Catalunya i em convencen bé, doncs ja en parlarem."

Au, fins d'aquí 20 anys.

PD: hauria pogut penjar un enllaç al MP3 de la cançó, però estic tant disgustat amb els pesats del copyright, que el que aconsegueixen ara i aquí és que la gent no escolti una de les seves cançons amb copyright. Foteu-vos, potser hauríeu venut un cd més de La Trinca si els lectors haguessin pogut escoltar aquesta cançó.