interessant valoració d'on estem. Llegiu-lo tot sencer.

L'abstenció diferencial
es confirma que l'espanyolisme radical que engreixa el PP al centre l'aprima a la perifèria catalana, basca i navarresa.

[...]

El PSC consolida el seu model de partit únic i de relleus eficients d'alcaldes a mig mandat, perdent més vots que ningú però ampliant el seu poder perquè els seus socis no gosen plantejar tripartits alternatius amb CiU. A tot arreu la paraula màgica progrés hipnotitza ERC i ICV, obviant que PSC i PP defensen el mateix model centralitzat d'infraestructures i de finançament autonòmic i local. El PSC és el principal responsable de la retallada de l'Estatut, però n'ha sortit indemne canviant de parella quan li ha convingut sense complexos i ara campa sense rival. Per a més glòria del PSC, una gran part de la creixent abstenció diferencial catalana són votants de CiU, ERC i ICV que volen més autogovern. Montilla conclou, però, que l'abstenció equival a satisfacció amb el que mana i llestos.

I després de llegir l'anterior paràgraf de Ramon Tremosa sobre el PSC, llegiu la visió de Vicent Partal i penseu-los junts:

En una cosa té raó Maragall
A tot Europa, i ací és on la visió de Maragall té interès i pren valor, els partits socialistes s'han envellit ideològicament, s'han acomodat i han esdevingut un negoci públic. I allà on ha aparegut o apareix una alternativa a la seua esquerra més oberta, menys dogmàtica, menys estalinista en el control estricte del partit, l'alternativa creix ràpidament i sovint comença a deixar enrere el PS de torn.