El flamenco vuelve a la Diada
La Catalunya más plural volverá a estar representada este año en la celebración institucional del Onze de Setembre, que tendrá lugar el próximo martes en el parque de la Ciutadella.

Mira que fem esforços els catalans per integrar-nos. Ens volem integrar de tal manera que commemorem la pèrdua d'una guerra escoltant música dels que ens van vèncer.

I tot el que hem aconseguit és que el Presidente del Gobierno sigui del Barça. Jo diria que no és gaire eh! I això que ens hem pluralitzat de tal manera que al País Valencià ja no veuen TV3, casi casi tanquen Ràdio 4, i casi casi hem de fer 3 hores de Castellà. Potser és que ens hem d'esforçar més. Ens hem de pluralitzar encara més i segur, segur, que España ens rep amb els braços oberts i ens deixen participar en les seves institucions polítiques. I ho haurem fet per tu Duran, perquè puguis ser Ministro.

Poveda cantará en las dos lenguas oficiales - catalán y castellano-, según fuentes próximas al cantaor catalán, por lo que no se espera que se repitan las protestas que despertó en el 2005 la interpretación de un tema en castellano por la cantaora Mayte Martín, actuación que fue recibida con algunos silbidos por una parte del público, contrarrestados por los aplausos de otra parte de los asistentes.

Ara no ho entenc. Si ja van cantar en la lengua del imperio fa dos anys i van xiular, perquè aquest any no ho haurien de fer? Ah, calla, potser és perquè aquest any respectaran les minories lingüístiques i faran un trosset en la llengua identitària. O potser és que fa dos anys "el Español" no era llengua oficial i aquest any no xiularan perquè ja és llengua oficial.

Jo espero que els catalans tinguin senny i es deixin sodomitzar com han fet fins ara. Perquè sinó ens diran intolerants. I no hi ha res que em faci més mal que, després de tots els esforços, ens diguin intolerants.

Visca l'Espanya Plural! I a la merda l'onze de setembre. A partir d'ara celebrarem el 14-M, data en que els lletjos i dolents del PP van deixar pas a l'España Plural de Zapatero (l'irrepetible). I la sort que hem tingut que els españols l'hagin votat, perquè sinó... bé, segurament estaríem igual que ara. Perquè en el fons, ara estem igual que abans. Tenim un Estatut que no es compleix i si que es compleixen les lleis estatals.