Europa da jaque mate al modelo de Microsoft
Esta decisión supone la culminación de un largo y complejo proceso legal que comenzó en 1998 y que tiene que ver con la integración de nuevas funcionalidades dentro del sistema operativo Windows, en particular, la del reproductor multimedia Windows Media Player, así como con la interoperabilidad del sistema operativo Windows Server con los productos de otros fabricantes.

7 d'Abril 2000:
Bill Gates i el Regne del Consumidor
La pregunta important és què passarà a partir d’ara. I aquí és quan el remei pot ser pitjor que la malaltia. Per una banda, el jutge podria obligar Microsoft a vendre el seus "codis secrets". El preu de mercat d’aquests codis rondaria els 30 bilions de ptes., quantitat que cap empresa del món no podria pagar. S’hauria, doncs, d’obligar a vendre a un preu inferior al de mercat. Això seria una violació dels drets de propietat intel lectual de Microsoft amb conseqüències devastadores: si les empreses que fan I+D passessin a creure que, en qualsevol moment, el fiscal pot decidir de prendre’ls els drets de propietat intel·lectual, immediatament deixaran de fer I+D i el progrés tecnològic a tots els camps (no només l’informàtic) s’aturarà.

Era l'any 2000 (l'últim any del Segle XX) quan l'economista Xavier Sala i Martín escrivia aquestes paraules. Ja llavors li preocupava "què passarà a partir d'ara". Tots sabem que no va passar res a partir de la justícia americana. Ja veurem què passa després de la justícia europea.

Però és curiós que l'Abril del 2000 pronostiqués una aturada en el progrés tecnològic si s'obligava a Microsoft a compartir els "codis secrets", i que l'any 2007, jo (i el 90% de lectors d'aquest bloc) estiguem fent servir un sistema operatiu (Windows XP) que va sortir l'Octubre 2001. No hi veu una petita ironia senyor economista?

Per cert, la sentència judicial europea obliga a Microsoft a compartir aquests "codis secrets" que dificulten l'interoperabilitat i que Xavier Sala-i-Martín anomena I+D.

Senyor economista, em jugo el seu salari d'un any (que deu ser mil vegades el meu) que en els següents 6 anys el progrés tecnològic dels sistemes operatius serà més gran que el dels últims 6 anys.

quan Gates va voler entrar al mercat de navegadors d’internet, va decidir d’oferir el seu Microsoft Explorer gratuïtament per a arruïnar la competència. I si el jutge considera provat que això és cert, ho deu ser. Però hem de tornar a preguntar: com perjudica això els consumidors? Recordem que Netscape dominava el mercat dels navegadors d’internet i venia el seu producte a unes 7.500 ptes. Avui dia, gràcies a l’acció de Microsot, tant Netscape com Explorer són gratuïts i la competència entre les dues empreses no ha deixat de generar millores continuades.

El problema del Xavier és que no dialoga amb ell mateix, sinó hauria vist que l'anterior situació "de competència" tan bona pels usuaris, en la realitat produïa el que ell mateix pronosticava pel mercat de sistemes operatius: pàgines web compatibles amb un navegador però no amb l'altre.

La segona opció seria dividir l’empresa en tres o quatre, tal i com va passar amb la Standard Oil l’any 1911. Aquesta solució també tindria conseqüències negatives. En pocs mesos hi hauria tres o quatre sistemes operatius, i cada cop hi hauria més programes compatibles amb uns però no amb d’altres.

Com és que l'existència de diferents navegadors suposen avantatges, però diferents sistemes operatius són un inconvenient?

Bill Gates pot tenir un greu problema, però els consumidors d’arreu del món en podem tenir un de més gros si els advocats i els polítics segueixen aplicant les lleis antimonopoli del Segle XIX a les tecnologies del segle XXI.

I quins problemes podem tenir els lectors del Segle XXI si llegim articles del Segle XX?