És hora de complir el que diu l'Estatut
el que en aquest moments vull emfatitzar realment, un cop ja s'ha constatat clarament que penja sobre nosaltres aquesta espasa de Dàmocles de la decisió del Tribunal Constitucional, és que sigui totalment visible la contradicció que hi ha en el fet de donar suport a un nou Estatut d'autonomia per a Catalunya i, tot seguit, reclamar un referèndum per a l'autodeterminació.

[...]

A parer meu, ni la greu crisi de les infraestructures que estem patint a Catalunya, ni tampoc les preocupants desavinences respecte a la interpretació d'importants preceptes que estableix l'Estatut justifiquen un canvi de rumb de l'abast del que s'està proposant en aquests moments.

Quina sort tenen els españols amb el seny català. Ni amb el Tribunal Constitucional pendent de l'Estatut, ni amb els trens fent llufa, ni amb tota la resta, els catalans perdem el somriure. La reacció d'aquest home es pot resumir en: "és veritat que tot funciona malament per culpa d'España, però seria contradictori que volguéssim la independència quan només fa dos anys que s'incompleix l'Estatut."

proposar un referèndum per a l'autodeterminació, encara que sigui totalment legítim, se situa als antípodes d'aquella entesa a què es va arribar aviat farà un parell d'anys, quan vàrem votar el nou Estatut.

I em fa molta gràcia que Ramon Espadaler, President del Consell Nacional d'UDC (aquell partit que és la U de CiU) anomeni "entesa" al pacte de Mas amb el líder de l'oposició española, Zapatero. De la manera que ho diu és com si ens haguéssim entès, quan la realitat va ser que ens vam llevar un dia tan tranquils i va aparèixer el Mas a la tele dient que estava tot "atado y maniatado", i, d'això, el Duran (líder de la UDC) tampoc en sabia res. Per no parlar de com Maragall va fer fora ERC. I ara d'això en diem "entesa".