POLITICA 2.0 - QUE VE QUEDA TENIR BLOC...
MARC VIDAL| Adreça electrònica | dimarts, 30 d'octubre de 2007 | 11:34h
VULL ENCETAR UN DEBAT QUE CONTINUARE EN ALTRES BLOCS/GS

Disculpeu eh! Anava jo tan tranquil revisant cosetes per internet, quan m'he trobat amb aquestes majúscules i, evidentment, i com no podia ser d'una altra manera: m'he aturat a llegir-les.

Primer de tot dir: "que ve queda tenir bloc i que malament fé faltas d'hortografía".

Després fixem-nos que ens hem trobat un comentari que comença però que ja anuncia que no sabem on acabarà. Deu ser aquest esperit "2.0" que ho impregna tot i ja no sabem a quin racó d'internet haurà rebotat tanta interactivitat.

Hi ha països on la xarxa s’ha convertit en centre de debat i el lloc on la política genera noves tendències i expectatives. En la nostra catosfera, a Catalunya, els primers espases són cossos estranys i de fet són aliens al que es cou en aquest món alternatiu. Els polítics s'han acostumat a comunicar a través dels mitjans de masses, porten fent-ho fa 50 anys.

El motiu que m'ha incitat a posar-lo al bloc és aquest paràgraf. Jo viatjo poc, però no tinc tan clar com ell que: hi hagi països on la xarxa s'hagi convertit en centre de debat. Que generi noves tendències i expectatives ja m'ho crec perquè jo mateix llegeixo blocs que sembla que habitin en una dimensió paralela.

El cas més notori de política per internet (segons jo mateix) va ser el Howard Dean, que va aconseguir perdre les primàries del Partit Demòcrata. Qui les va guanyar va ser un que més que preocupar-se de si era "2.0" es preocupava del que deia.

La classe política tem els blocs. Els aparells de partit aspiren a no afrontar els reptes de la democràcia participativa. Els blocs i la política 2.0 són com elements de "vigilància activa" a través de fòrums on el ciutadà se li pot escoltar i des d'on una iniciativa interessant pot arribar a milions de persones, fet que, fins fa poc, era una quimera amb els sistemes tradicionals.

Un altre motiu per citar el primer paràgraf és el mite utòpic que a fora estan fent les coses tan bé i nosaltres tan malament.

I un altre mite estrambòtic recurrent que no aporta res de res, en res de res, és aquesta idea del segon paràgraf que algú té por del no sé què que estem fent nosaltres. Home tu... que "nosaltres" no som la "democràcia participativa"... eh!

El que em sap greu és que en el primer paràgraf es queixava que els polítics estaven acostumats a comunicar massivament, i ara, en el segon paràgraf està tan content que els ciutadans puguem comunicar "iniciatives interessants" massivament. Encara que, en el fons, tampoc entenc aquesta obsessió en les masses. Potser havia treballat de pizzero, qui sap.

copio aquest comentari en un altre post del Saül per tenir un interés multiplataforma, ;-))

De res, i tranquil perquè no estàs fent spam sinó que estàs participant en l'innovador diàleg interactiu propi de la societat 2.0 i la política 2.0 a favor d'una comunicació del segle XXI amb un interès multiplataforma i multidisciplinar, deixant enrera aquelles coses antigues que feien els homínids que no tenien les poderoses eines que ens ha donat el progrés i les noves tecnologies que etc etc.