Catalunya necessita que Foment inverteixi a totes les autonomies

Ja no demanem que s'inverteixi a Catalunya, demanem que s'inverteixi solidàriament a tot arreu, i a veure si cau alguna cosa a Catalunya. I si no cau res, esperarem un any més, i sense cap mena de rencunia.

El Govern de la Generalitat considera que el pacte entre el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el ministre d'Economia, Pedro Solbes, sobre les inversions de l'Estat a Catalunya, que desenvolupa l'Estatut, ha de marcar un pas definitiu per desenvolupar les infraestructures, la gran qüestió que centra ara l'agenda política catalana. Però aquest acord no garanteix que el Govern central inverteixi la integritat de les inversions pressupostades cada any.

En molt pocs pressupostos del món s'acaba liquidant el 100%, però la idea que, fins i tot molts polítics van creure, és que la Generalitat podria recuperar la diferència entre el que pressuposta el Govern central i el que gasta al final de l'any. No serà així. L'acord el que garanteix és que la Generalitat recuperarà la diferència entre el que s'hagi invertit a Catalunya i la mitjana d'execució de totes les autonomies.

Quina presa de pèl que suposa España. Sempre regatejant-nos fins a l'últim euro. Les infraestructures de Catalunya són subterrànies i no tenen ni la decència d'invertir ni un refutut euro de més del que sigui estrictament necessari per aconseguir que s'estiguin calladets.

El Gobierno de España no és el nostre govern, és el nostre enemic que ens xucla diners i fa tot el que pot per no tornar-los, ni que els necessitem per mantenir una mínima qualitat de vida entre uns ciutadans que, segons ens diuen, també són españoles.

A Madrid s'ha arribat a liquidar fins al 120,5% del pressupost. Va ser el 2006, amb un Govern del PSOE, però en altres anys, com el 2003 o el 2005, l'execució del que havia estat pressupostat va arribar al 105,90% i al 111,34% respectivament. Fonts coneixedores del sistema de Foment asseguren que es tracta, principalment, d'una qüestió política, perquè si es gasta més en una autonomia, acaba sent en perjudici d'una altra.

Ah... Madrid... A tu no t'afecta la frase "En molt pocs pressupostos del món s'acaba liquidant el 100%".

I el que ha aconseguit Antoni Castells és un compromís que a Catalunya s'inverteixi la mitja d'execució de totes les autonomies. A l'Estatut havíem pactat el 18,8%, ara pactem que si no es compleix el pactat es compleixi la mitja de tothom. I d'aquí uns mesos podem pactar que si no s'inverteix el 18,8% ni la mitja poguem prostituir-nos per pagar l'asfalt dels carrers on atenem els clients.