L'11-M crispa Madrid. Barcelona és una caricatura del 92
Diuen allò de "no hay mal que por bien no venga", oi? Mireu, si no, Miquel Iceta, que reclama una participació decisiva de la Generalitat en un ens que gestioni l'obra pública de l'Estat a Catalunya. Qui ho havia de dir anys enrere... El PSC aposta per la sobirania, encara que sigui forçada pels despropòsits ferroviaris de la ministra andalusa del PSOE.

Au va, que la Generalitat i el PSC ja havien demanat papers determinants i ZP va dir que la Generalitat participaria en l'assignació de la T-Sud. I no va servir de res.

I després de "el paper determinant" i de "la participació decisiva" podem fer la tercera part: "la consciència considerada", i una quarta part: "la presència perceptible". I la cinquena part "la presència imperceptible". I quan ja siguem tot un mite sortirà la versió humorística: "carai, però aquí no pintem res?"