La Carrasqueta: fets, i no paraules (i una rectificació)
Fet: Barrionuevo i Zaplana havien provat, tots dos, de tancar aquestes emissions i no van poder perquè la Generalitat de Catalunya, Jordi Pujol, es va plantar. Fet: ara ha estat diferent.

És veritat que el Pujol és molt bon polític. Quan tens un bon polític, les coses s'aguanten més o menys bé (en relació amb España).

Tal com diu la cita, amb Pujol també van intentar tancar els repetidors, però com el Pujol és bo, no ho van aconseguir. Els polítics que tenim ara no són de la talla del Pujol (ni Artur Mas, ni Carod, ni Maragall tampoc).

TV3 emetia ilegalment al País Valencià, o com a mínim, no era perfectament constitucional. Quan mana Pujol no passa res perquè ell sap superar aquests problemes. Però tornem a la normalitat quan ens manen el lamentable Joan Clos, el sectari José Montilla, el vicepresident Carod, el cabró del Zapatero i l'interessat del Camps.

Les coses poden estar mal fetes quan tens un bon polític que ho supleixi, però quan tens polítics normals necessites normalitat. I aquesta normalitat vol dir que si volem parlar Català, volem anar en tren, volem que els nostres impostos serveixin per pagar els nostres metges, llavors hem de ser normals i recuperar el poder polític, que ara té Madrid.

En aquest sentit, la qualitat de Pujol ha jugat en contra dels catalans, perquè, encara avui, sentir-lo parlar et fa sentir cofoi. Però és la mediocritat de Montilla el que ha fet que ens sentim deprimits. I l'única solució (interessada) és la independència. Així podrem tenir polítics incompetents amb la tranquilitat que això no voldrà dir que Madrid s'emporti encara més dels nostres diners.

Perquè si abans teniem el Pujol que era bo, ara el que és bo és el Zapatero. Capacitat per prendre'ns el pèl infinitament. I avui hem après que els excessos polítics causen la independència.