¿PER QUÈ AGUANTA EL PSC? | El Periódico de Catalunya | Política
L'enquesta del Centre d'Estudis d'Opinió (CEO) ha sorprès els que creien que la crisi de Rodalies enfonsaria el PSC. El CEO mesura la intenció directa de vot (la que es contesta espontàniament) i no dóna estimació de vot (la corregida amb altres dades). No és, doncs, una predicció però marca tendència. I la intenció de vot autonòmic del PSC puja del 20,2% a l'octubre al 25,4%. I en unes generals arriba al 37,3%, davant del 31% de l'octubre.

El PSC s'ha convertit amb el nou PP: D'on surt el vot ocult que ningú entén?

Per als catalans el gran problema és la vivenda, seguit de les infraestructures, la immigració i l'atur. La relació Catalunya-Espanya arriba en vuitè lloc.

El que passa és que molts catalans ens adonem que els problemes de vivenda i infraestructures i immigració són encara més problemàtics perquè enlloc d'arreglar-los nosaltres ens els arreglen des de fora, amb el típic desinterès perpetu español.

I aquí tenim el paràgraf final de l'article de Joan Tapia que després d'explicar-nos perquè el PSC és un partit super-fantàstic, es troba davant un fet paranormal: i com pot ser que CiU fos més votat que el PSC? Llegiu, llegiu:

Llavors, ¿per què CiU va guanyar tants anys i per què Mas va treure més vots que Montilla? Crec que CiU es va convertir, gràcies al magnetisme de Pujol, en el partit natural de la Generalitat. I va usar l'avantatge del poder. I l'any 2006 el PSC patia un doble trauma. L'explosió del primer tripartit i la retirada de Pasqual Maragall, el seu únic candidat que havia superat en vots CiU.

Si senyor! El PSC no va treure més vots que CiU perquè van fotre fora al Maragall i el PSC va acceptar un Estatut que anava bé als seus interessos partidistes i malament al Govern de Catalunya, que va explotar en conseqüència. Encara que aquesta visió no és la que dóna el Joan Tapia, el primer periodista amb sense crosta socialista.