L'agonia de l'Estatut
Si es fa cas del que ha passat amb l’Estatut valencià, els magistrats progressistes s’acolliran a les tesis de l’advocat de l’Estat, Joaquín de Fuentes Bardají, i deixaran la majoria de títols tal com estan. Ara bé, ho faran interpretant que una llei orgànica no pot obligar les Corts espanyoles a res i s’ha de limitar a fer recomanacions. Per tant, seran els grups parlamentaris els que tindran l’última paraula a l’hora de fixar com s’ha d’invertir a Catalunya per complir amb la disposició addicional tercera.

Pel que fa al bloc conservador, els seus membres no quedaran satisfets si no es retalla alguna part del text. I les que tenen més números són les que fan referència a l’organització de la justícia a Catalunya. No s’ha d’oblidar que els jutges d’aquesta tendència són membres de l’Associació Professional de la Magistratura, el sindicat més potent del sector. Això els obliga a defensar la centralització del poder i no cedir-lo a Catalunya. I, en aquesta línia, està cantat que s’oposaran a donar preferència als professionals que sàpiguen català quan optin a una plaça al Principat.

Carai, quines visions...