Obama contra Telefónica, per exemple
Obama i Edwards toquen dues qüestions que ací cada volta són més recurrents: el malestar pel paper dels partits i el malestar pel tracte de favor que les grans empreses reben del poder polític o, dit d'una altra manera, pel maltracte que rep quasi tothom que no és una gran empresa.

[...]

És com si un polític guanyador d'ací fera un discurs afirmant que no pot ser que la Caixa ens ho cobre tot, i per tot, començant pels peatges, o que és impresentable que Telefónica retarde per interessos propis l'extensió de la societat de la informació, a base d'usar la seua posició privilegiada de mercat sols en benefici propi.

[...]

la immensa majoria d'aquest grup de nous votants ho va fer per Obama i Edwards i ho va fer afirmant que calia aturar el descrèdit de la política i que 'Washington' no es podia reformar des de dins, sinó que calia canviar-lo des de fora, amb un polític que desvetlle il·lusió i confiança.

Oi que sona molt a això que passa al nostre país?

Si em permets: són ganes de lligar coses que no lliguen.

El problema a USA no és que un banc cobri per fer transferències, el problema és que la gent es mor perquè les empreses mèdiques prefereixen que es mori un client que pagar-li un trasplant. Un altre problema és que la RIAA (la SGAE americana) porta a judici a tothom per tenir MP3 al disc dur i després no volen pagar qui crea aquest contingut (vaga de guionistes). El problema és que tres membres del Congrés volen fer fora al Bush (impeach), i els mass media callen.

El discurs d'Obama no és comparable a "no pot ser que La Caixa ens ho cobri tot".