Supina mediocritat
És descoratjador constatar que sovint damunt teu regna la supina mediocritat. No diré noms. Em refereixo a “directors”, “presidents” i altres càrrecs similars.

I ho diu ell que va guanyar un premi de poesia copiant-se un tros que havia escrit un altre!

Oh, que bonic és posar-se la mà al front i cridar que el món està ple de mediocres i alguns per sobre teu...

Que la mediocritat ocupi els espais inferiors ho trobo lògic

Si em permets, aquesta frase és d'una mediocritat supina.

¿Què cal fer davant d’un mediocre amb poder? Desemmascarar-lo públicament. La seva mediocritat és la seva debilitat. La seva ambició el delata. El seu poder és un miratge. La seva existència és un greu entrebanc per al progrés de la humanitat.

Això mateix estic fent estimat Toni. :) Aquesta entrada l'he fet perquè no entrebanquis el progrés de la humanitat.

I això que jo a la humanitat li tinc un apreci relatiu perquè (entre tu i jo) és un cau de mediocres.