dissabte, 1 de març del 2008

Minoria Absoluta - 2008-02-29 1h - Entrevista a David Vegara
40:35 - Aquest grup d'experts hauria d'acabar publicant aquestes balances en un tema que no és fàcil i que no és una ciència exacta. Per exemple us poso un exemple perquè això de les balances sapiguem que no és una ciència exacta com deia abans:

Imagineu-vos dues ciutats, a una ciutat la gent fonamentalment hi treballa, i desenvolupa la seva carrera professional i a l'altra ciutat la gent s'hi retira, té un bon passeig marítim, una platja, fa més bon temps, etc, etc.

Com que tenim un sistema de pensions que el que fa és que els que treballen paguen les pensions dels que estan retirats (de la mateixa manera que els que estan retirats abans pagaven les pensions dels altres), el què observaríem amb aquestes balances fiscals és que hi ha una transferència de renda fabulosa des de la primera ciutat on la gent hi treballa a la segona, i això no ens estaria dient massa sobre un potencial bon sistema de finançament com a tal.

Llavors nosaltres el que diem és: calculem-les, posem tota la informació a disposició dels ciutadans, però siguem conscients que això no pot ser la base -com ha dit el mateix grup d'experts que va fer l'estudi aquest- d'un sistema de finançament.

En David Vegara és el tercer de la llista del PSC (i militant de CpC). La primera és Carme Chacón i el segon Joan Clos.

Jo no en sé d'economia, però en David creu que ens creurem que les balances fiscals no han de servir per regular el finançament perquè ell ens posi un exemple d'una comunitat autònoma plena de jubilats? Una mica més i cita Lilliput com a exemple de comunitat autònoma que no necessita finançament, en aquest cas perquè són més petits i mengen menys.

Jo diria que el David Vegara no s'ha adonat del que ha dit. El que ha dit és que si a una comunitat autònoma es treballa i a l'altre no, és normal que els que treballin paguin diners als que no treballen.

1 comments:

Anònim ha dit...

Aquest senyor, com quasi tots els barons del psoe, sap prefectament el que ha dit i el que volia dir.
El "problema" és que tenen tan assumit que diguin el que diguin treuran els mateixos vots (recordem la candidatura del "sofà"), que es poden permetre el luxe de dir coses que sembla que volen dir quelcom però no volen dir res.

Ramon III