dijous, 3 d’abril de 2008

Baltasar dice que el Gobierno pidió que el proyecto del trasvase del Segre no saliera a la luz antes del 9-M

I torno a citar Enric Juliana:

El trasvase del 'Snooker' (un ejemplo de frivolidad catalana)
Pero la posición catalana tiene un punto débil. Ha intentado sacar agua del Segre de tapadillo, buscando incluso un eufemismo para no que la prensa no hablase de trasvase.

Així doncs, el periodista català acusa als polítics catalans de fer les coses "de tapadillo" quan és de Madrid que volen que fem les coses així.

Els polítics catalans esperen fins després les eleccions per fer public el transvasament tal com volen a Madrid, i quan ho fem públic llavors el Zapatero diu que això no es pot fer.

I a això Enric Juliana li diu "frivolitat"? Jo estic més amb el Saura que diu que Zapatero és deslleial.

Els catalans fa molt de temps que ho hauríem de saber que el ZP no és de fiar, periodistes inclosos.

La política catalana tiene virtudes –sí, las tiene, y un día hablaremos de ellas- pero padece un vicio pertinaz, que ya afloró en los años treinta: la frivolidad.

Els periodistes catalans tenen virtuts -sí, en tenen, i algun dia en parlarem- però pateix un vici pertegaz, que acaba d'aflorar en Enric Juliana: el provincianisme.

És provincianisme creure que les coses es fan bé a Madrid i a la Generalitat ho fan malament quan la veritat és que els polítics catalans trampegen com poden el que des de Madrid ens manen.