Carod y Portugal
En tiempos de José Montilla, en tiempos del segundo tripartito, las recientes declaraciones del vicepresidente Josep-Lluís Carod-Rovira, apelando a Portugal como futuro garante de la independencia catalana apenas han tenido eco. Las provocaciones de Esquerra Republicana ya forman parte del paisaje. La retórica independentista ha dejado de causar grandes calambres y se está convirtiendo en un elemento costumbrista, como el 'caganer' en el pesebre. Ni siquiera la Cope, ocupada estos días en el acoso y derribo de Mariano Rajoy, le presta mucha atención.

A mi em sap greu llegir aquestes paraules, i la interpretació tan menyspreadora.

No sé perquè Enric Juliana veu com un avanç que les paraules de Carod no causin "calambres" a Madrid. Si a ell que creu en España li agrada, a mi em sembla fantàstic poder-ne parlar sense que t'associïn amb cap banda terrorista.

I dubto seriosament de la capacitat de veure-hi del senyor Enric Juliana quan no s'adona que la falta de calambres madrileñs mostra la debilitat de l'españolisme radical que ha viscut a l'ànima del PP des de temps immemorials.

Els del PP no responen al Carod perquè porten molts anys matxacant-nos españolisme i no sembla que doni resultats.

Els españols tenen un problema si veuen les declaracions d'independència com una "provocació". I els españols tenen un problema quan les declaracions d'independència de bascos i catalans *ja* formen part del paisatge.

I, per acabar, un comentari que algú ha deixat a la notícia:

Juliana tu valoracion es pura bilis. le niegas a catalunya el papel de portugal en una hipotetica confederacion iberica. el problema es que tu eres españolista de los que entienden catalunya sometida a la inercia colonial de la metropoli madrileña. carod puede hacerlo mejor o peor pero toda soberania necesita juego de alianzas internacionales. lo sabemos todos y tu tambien. pero juegas a tropedeear diga lo que diga carod en este tema de alianzas