ABC.es: economia - banca - «Wimbledonización»: un torneo inglés que ganan los españoles
La «City» londinense tiene un término para resolver con flema la contradicción entre el orgullo de disponer de uno de los mercados financieros más importantes y abiertos del mundo y la humillación de que muchas grandes victorias sean para compañías foráneas

[...]

Para la prensa británica, Nadal y Botín son distintas versiones de una misma pujanza de España en el mundo.

El nacionalisme español és fastigós.

Aquí tenim una nova prova de com els españols veuen el món: Gran Bretaña "humiliada" per les "muchas grandes victorias". I la "pujanza de España en el mundo"!!!

Són fastigosament nacionalistes d'un nacionalisme que fa fàstic.


I per si no fos poc, promouen l'orgullo español dient que el que ells diuen, en veritat, ho diuen els anglesos!!!!!

Mentre Catalunya i País Basc fan passos per distanciar-se d'aquesta España casposa, els casposos fan enaltiment d'españolisme amb dos fets puntuals com són el Nadal guanyant Wimbledon i el Botín comprant un banc.

Els casposos de l'orgullo español no s'adonen que la política està en aquesta frase:

Londres crea magníficas condiciones en las que los jugadores extranjeros pueden participar y ganar, cuentan con el «fair play» del público y la asistencia de personal cualificado.

És política que algú pugui anar a un lloc i fer una cosa, i no és política si fent això o fa així o aixà.

És política que Catalunya i País Basc puguin fer un referèndum d'autodeterminació, no és política si surt que si o que no.

És política si Gas Natural pot comprar o no Endesa, no és política si podent-lo comprar no el compra.

És política si els esportistes catalans poden jugar amb la Selecció Catalana, no és política si juguen bé o malament.

Sembla mentida que en el segle XXI, els españols continuïn amb l'ideari de "la Armada Invencible" del segle XVI.