Article de Pasqual Maragall: '¿Què passarà amb l'Estatut?'
si no recordo malament, quan vaig anar amb l'Estatut sota el braç a Madrid --un text aprovat aquí amb el 90% dels vots del Parlament de Catalunya-- em vaig trobar Zapatero amb una llista de retallades. Al cap de poc, va aparèixer Artur Mas per la porta lateral i va resultar que ja havia pactat les retallades amb el president

[...]

els autèntics representants de les essències respectives, els nacionalistes espanyols i els nacionalistes catalans, pactarien per sota la taula i educadament les seves discrepàncies sense pretendre el miracle de convèncer-se mútuament de res.

[...]

El que no sé si va preveure [Zapaatero] és que Montilla se les arreglaria per convèncer els d'Esquerra Republicana perquè tornessin al Govern després d'haver-ne estat apartats pel seu no a l'Estatut i que, per tant, CiU es tornaria a quedar fora de joc.

Si ahir era l'article del Pujol, avui és de Maragall.

I a mi em sembla perfecte trencar la "conllevància" de Zapatero i Artur Mas consistent en pactar retallades a Madrid a canvi de tenir la Generalitat.

I els votants de CiU que ho troben tan injust: que s'espavilin.

I els votants d'ERC que troben tan malament pactar amb Montilla: que obrin els ulls. (que els obrin no vol dir entregar-se al PSC)

La política fa estranys amics. I ben fet que fa, perquè sinó ens trobem amb els mateixos pactes d'amics que perjudiquen la democràcia.