Montilla prepara el terreny per a un acord de finançament imminent
I, a diferència del discurs utilitzat fins ara, va començar a preparar el terreny per a l'acord. La prova és que no només va donar per fet que hi haurà acord, sinó que va emplaçar els partits i la societat que, un cop arribat el moment, el donin per bo: "Demano confiança al Govern català també quan digui que sí. Perquè quan ho diguem serà perquè és un bon acord".

Hola, sóc de El Periódico i estic molt mal informat. Prova d'això és que l'Antoni Castells va dir el mateix el Gener passat:

55:50 "Un mal acord no l'acceptarem. No hi haurà acord si no és bo, us ho puc garantir"

Llegim què cita El Periódico sobre la Chacón:

Una representant del Govern central i al mateix temps dirigent del PSC, la ministra de Defensa, Carme Chacón, també va participar en l'acte dels socialistes catalans i es va limitar a predir que la Generalitat aconseguirà un bon finançament gràcies a la tenacitat de Montilla. Més contundent va ser a l'hora de denunciar que si Catalunya té problemes per pagar una sanitat o educació millor és per culpa de l'acord vigent, el que CiU i PP van firmar el 2001.

Chacón, l'Antoni Castells també va tenir paraules per tu el Gener passat:

21:06 No trobareu en mi massa declaracions desqualificadores de l'anterior model. Els que el van negociar van fer el que van poder. I és molt difícil negociar amb el Govern de l'Estat, us ho puc assegurar.

Curiosament ara els periodistes de El Periódico sí que recorden que els socialistes fa temps que diuen que CiU dirà que no.

Els socialistes ja fa mesos que van pronosticar que CiU no avalarà el pacte de finançament que subscrigui el Govern, sigui quin sigui el model i la xifra que s'obtinguin. Conscient de l'estratègia nacionalista, el president ja té perfilada la seva resposta. "No acceptarem lliçons d'aquells que abans no van saber negociar, no acceptarem que ara ens diguin si aquest és bo o dolent", va dir a CiU.

Així doncs, Montilla a més de carregar contra CiU els impedeix que opinin. Bonica democràcia la seva. Mireu què deia Castells:

50:31 La unitat a Catalunya és imprescindible. El nostre govern n'ha fet gairebé una qüestió obsessiva d'aquesta unitat. Perquè nosaltres som forts i molt forts quan anem junts, i som febles i molt febles quan ens dividim. Aquest país pot aconseguir-ho gairebé tot. [...] Desgraciadament massa vegades hi ha tendència entre nosaltres a pensar abans en com desgastar l'adversari de dins casa, que no en com guanyar la partida del país amb aquells amb els que estem negociant que és el Govern de l'Estat.