Som un país de façana
Milà. Una ciutat bessona de Barcelona en gairebé tot. No pas en la capacitat de l'aeroport: 73 destinacions americanes, 23 a l'Àsia llunyana, 16 a l'Àfrica subsahariana. Gairebé fa vergonya comparar-s'hi: 73-23-16 a 9-4-0

[...]

el govern espanyol continua flotant en el centralisme més ranci que ens puguem imaginar. Prova? Hi ha convenis subscrits pels governs espanyols entre 1954 i 1993 (ja feia temps que s'havia mort Franco, eh?) que imposen explícitament, en cas de vol entre aquell país i 'Espanya', que l'aeroport de destinació sigui el de Madrid. Heus-los ací, tots els convenis. Però, si no volen perdre el temps, miren el que signaren amb Corea i veuran que la ruta obligada és Madrid. O el contracte signat amb Xile, que encara és més explícit i tot.

Literalment, és un escanyament planificat, però avui estiguem tots contents que, la façana, ben lluïda que ens l'han deixada aquests poca-vergonyes!