ERC i el finançament: una lliçó de Realpolitik
mentre el cap de l'oposició i exconseller d'Economia Mas assumia incòmodament un paper que no semblava que preveiés

[...]

s'ha produït el segon escenari que tothom ja havia prèviament apuntat: que el tripartit s'entendria amb Salgado, hi hauria pacte i aquí pau i després glòria.

Francament, flipo manderines amb l'acompanyament del que diu Saül Gordillo.

Resulta que Artur Mas assumia incòmodament un paper que no preveia quan resulta que tothom ja l'havia prèviament apuntat?

El Mas tindrà molts defectes però cec no deu ser, i més quan sembla que aquest pacte de finançament s'hi jugui el guanyador de les pròximes eleccions.

El millor finançament seria el concert econòmic, o directament l'autogestió fruit d'un procés sobiranista de resultat positiu: digui's independència. Però amb l'Estat de les Autonomies, amb l'Estatutet, i l'actual correlació de forces al Parlament de Catalunya (els independentistes no disposen de majoria absoluta) i al Congrés dels Diputats (tampoc és el cas), el llistó que ha aconseguit aixecar primer Castells i després Puigcercós efectivament sembla el Tourmalet del finançament. Puigcercós ha hagut de fer un enorme sacrifici en detriment dels seus interessos més íntims, que són els electorals.

Certament és un Tourmalet, cada dia els voten menys, i ells com que els voten menys també fan menys. I qui dia passa, PSC empeny.