ERC i el finançament: una lliçó de Realpolitik
s'ha produït el segon escenari que tothom ja havia prèviament apuntat: que el tripartit s'entendria amb Salgado, hi hauria pacte i aquí pau i després glòria. Però no per previst, aquest altre escenari, ha deixat de generar certa indignació. A l'oposició nacionalista, a l'oposició espanyolista, a la resta de l'Estat i, lògicament, entre els crítics republicans i els reagrupats a l'intempèrie. Per als espanyolistes, Espanya novament es trenca. En aquesta ocasió, la caixa d'Espanya. Per als nacionalistes, hi ha hagut manca de "patriotisme" i il·legalitats diverses.

[...]

Perquè això que avui és indigne patriòticament el 1996 al Majestic, què era?

Temblor de 4º en la escala "No vamos a ser menos"
En el verano del 2009 no se repetirá la felonía del boicot, el insensato amago de enfrentamiento civil, porque esta vez los agitadores no cuentan ni con el apoyo del Partido Popular, ni con la protección del episcopado visigótico, digo, católico. El PP no quiere volver al 2005.

M'agradaria saber d'on ha tret el Saül aquesta idea de: españolistes per un costat, nacionalistes per l'altre, el Tripartit és la centralitat.

Com a mínim és evident que els españolistes no diuen que España es trenca.

Per què diu que després del pacte hi haurà pau i glòria? Per què menysté les ilegalitats per diverses?

Per què justifica l'acord apelant als pactes del Majestic?