Pel·lícula amb dos finals
La primera pel·lícula, durant el segon tripartit, va acabar malament. Era un conseller i un partit independentista –sí, parlo de Tresserras i d'ERC– que arrossegaven els socialistes i, a contracor, CiU va aprovar una llei ambiciosa que incloïa sancions.

[...]

Ara no. La mateixa pel·lícula té un happy end. Un conseller exsocialista en un govern nacionalista rebaixa l'ambició i aposta pel pactisme. Peix al cove cinematogràfic. Menys cintes en català, un 35% el 2017, quan tots –jo el primer– siguem calbs. Cap compromís d'equilibri territorial, de manera que la projecció catalana la faran vés a saber on. I la paraula sanció, ben amagada, no fos cas que els representants dels americans a Madrid s'enfadin.

Ai senyor... Si el pacte fiscal l'han de fer els mateixos...