“No marxeu, que us estimem” [va dir Canadà al Quebec]
Primer exemple: es va pactar que els partidaris del sí i del no es gastarien un dòlar per habitant en la campanya. En total, cinc milions. Els partidaris del no se'n van gastar cap a 30. Segon exemple: la població a Mont-real era de 2,3 milions de persones el 1994. L'any següent, el del referèndum, va pujar als 4,3 milions i el 1996, un cop feta la consulta, va baixar a 2,6. Conclusió? Allau de canadencs empadronats per poder votar a favor del no. Tercera manipulació: la sentimental. Als carrers de la capital quebequesa els partidaris del no van muntar una macromanifestació en la qual va venir gent des de Toronto o Alberta amb el lema No marxeu, que us estimem.

Manipulacions que va fer Canadà perquè Quebec no s'independitzés.