Catalunya, Espanya i viceversa
¿Es pot afirmar que és insultant pregonar que se li ha rentat el cervell a més d'un milió de catalans a través dels informatius de TV-3, però alhora sostenir que el paper propagandístic de la televisió pública ha estat vital per fer més popular l'independentisme?

Quin periodisme. A un costat tenim que és insultant dir que ens han rentat el cervell i ho oposa a que TV3 ha tingut un paper "vital" en fer "més popular". No deuria ser tan vital si només ha fet que sigui més popular, no?

¿Et pot fer fàstic que una ambaixada espanyola censuri la presentació del llibre d'Albert Sánchez Piñol -elogiat pel mateix Rajoy-, i alhora sentir vergonya aliena quan l'Ajuntament de Barcelona retira les banderoles d'una exposició fotogràfica perquè la imatge era la d'un torero?

I compara l'anulació d'una presentació de llibre amb retirar unes bandaroles d'un torero.

Els catalans som tant exigents que no podem fer mai res que es passi de la ratlla que nosaltres mateixos reconeixarem el grandíssim error, en aquest cas proposo fer un monument al torero caigut.

¿Et pot semblar una evidència que la majoria dels catalans volen votar com ha de ser la seva relació amb Espanya, i alhora entendre que hi hagi espanyols als quals els agradaria votar perquè una decisió així els pot afectar?

Una altra comparació absurda. És normal que nosaltre volguem votar el nostre futur, i hauríem d'entendre que els españols també vulguin votar perquè la nostra decisió els pot afectar. Com en som de desconsiderats els catalans.