La sobirania com a mitjà, no com a fi
Per tant, proposo que la gent se sumi al camp sobiranista com a mitjà i no com a fi. Des dels partits nacionalistes s'ha de parlar de sobirania com un mitjà per aconseguir una societat més igualitària, més pròspera, més justa, més lliure. Tal vegada, així aconseguirem que cada cop siguin més els que es sumin al carro de l'autoderminació.

Ah ja... típic. Els catalans no ens creiem que el que vulguem ho hagi de voler ningú i per tant, ho disfressem a veure si cola.

Jo proposo una altra idea. Per aconseguir que els immigrants parlin català (que ja sabem que no volen, per què haurien de voler, oi?), els podem dir que si ho fan tindran un premi. Vaja, això ja ho va dir el Mas.

Espera, una altra idea. Diem als immigrants que fem cursos de sexe tàntric gratuïts en català, i que just abans fem una classe, gratuïta també, de català. Jo crec que colarà. A no ser que els immigrants sàpiguen més de sexe que nosaltres, clar. Si fos així ens trobaríem en situacions francament compromeses.