dimecres, 5 de setembre del 2007

País de charlatanes
Me agobia tanta palabrería y tanta demagogia aunque sea en tiempos electorales. Me gustaría que tuviéramos unos dirigentes más prágmáticos, más inteligentes, más responsables. Si están dispuestos a pedir una huelga fiscal, no lo digan, háganlo.

La vaga fiscal la va mig-proposar el Pujol, ex-polític. Qui fa el préssec és el Mas. I el Pujol diu el que li dóna la gana sabent que ja no és polític. El Pujol ha fet amb aquestes paraules (em sembla a mi) política no partidista, el que en els seus temps se'n deia "política de país" (que és el que ell deia que feia quan en veritat feia el que podia, com va dir més tard).

El que ha dit el Pujol no ho ha dit ningú més. Les seves són paraules pragmàtiques, inteligents i responsables. No ha tingut ni una sola resposta en contra (españolistes, no em féssiu pas quedar malament).

I em sap greu estar en desacord amb el Lluís Foix, la política és dir, i després ja ho farà qui ho hagi de fer.

Cada vez soy más partidario de un referéndum sobre la autodeterminación de Cataluña. Pero no para el 2014. Mucho antes, incluso en esta misma legislatura como ha anunciado el lehendakari Ibarretxe. Que se de la palabra a los catalanes y a ver qué sale. Las acciones políticas tienen consecuencias. Lo mismo que las palabras.

I em jugo un disc dur que Lluís Foix mateix no hagués dit aquest paràgraf si Pujol no hagués dit això i Carod això. El que deia, la política és dir, i quan es fa obvi el que vas dir, que ho faci qui vulgui. Vostè Lluís Foix, també forma part del joc. Demani que es faci el que han dit i demostrarà que la política és dir. I a més el Carod podrà dir: "és que m'ho demana el poble".

Me inquieta también que el gobierno de José Montilla no haya sido capaz de construir un discurso que ilusione.

És l'estratègia del Carod. El que ilusiona és ell. Ja ho sabíem que el Montilla era un sosso. No es van ni atrevir a fer-lo mirar a càmera pels cartells de les eleccions.

Quan Lluís Foix esdevé sobiranista

Jo això no ho acabo de veure. A no ser que 'sobiranista' vulgui dir que estàs d'acord que la gent pugui votar si vol o no vol la independència. Jo sobiranista entenc que són només els que votarien que si. Els que voten que no, no.

Però no estigueu tristos! Tinc una bona notícia: Lluís Foix es va fer independentista ja fa temps. El que ha dit avui és que està fart de paraules reivindicatives i que la manera d'acabar-les és: votant.

Com que us he fet llegir més que el mateix article del Foix, ara us donaré un premi, la frase més important: "Las acciones políticas tienen consecuencias. Lo mismo que las palabras." Que jo entenc que vol dir que les accions polítiques de putejar els catalans tenen conseqüències, i les paraules reivindicatives, potser excessives, també.

Com diuen als casinos del cine: Hagan Juego.

PD: per cert, per escriure això he estat una hora sencera, espero que us resulti minimament interessant, d'altra forma pateixo el risc que el meu cap es vulgui autodeterminar del cos.