La Separacion de la Basura
Nadie ha demostrado nunca que los costos de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos y los costos de recolección de dos o tres tipos de residuos en lugar de uno) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir.

Senyor Sala i Martín: Jo separo en contenidors verds, grocs, blau i taronges i n'estic super-satisfet.

No, no n'estic satisfet perquè tingui pau interior. N'estic satisfet perquè és més pràctic tenir una bossa per paper, una altra per envasos i una altra per orgànic que tenir els ossos del pollastre, el gotet del iogurt i els sobres de les cartes del banc tot junt en una bossa ben gran.

I perquè és més pràctic? Per què la bossa gran d'escombraries l'hauria de baixar sovint. En canvi, ara, la bosseta de residus orgànics és bastant més petita, té menys aire, l'obro menys sovint i puc esperar bastant més fins que està plena i la tiro.

Suposo que aquesta informació no el satisfarà perquè no és una explicació acadèmicament econòmica. Per fer-ho ben fet hauria de parlar dels "costos de separació", "costos de recolecció multiple", comprar-los amb els "costos de recolecció simplificada" i comprarar-ho tot amb l'externalitat "beneficis socials associats". (tots els termes són paraules seves)

I ara observem com el nostre economista mediàtic salta dels xinesos i els seus condons a la separació d'escombraries:

Hace unas semanas se produjo en China una curiosa epidemia de enfermedades de transmisión sexual. Digo curiosa porque la causa no fue, como cabría esperar, el desenfreno carnal sino unas gomas de cabello. Si, si. Unas gomas que, al parecer, habían sido hechas con… (por favor no se rían): ¡condones reciclados!

Y es que el último grito en moda medioambientalista nos pide que compremos papel reutilizado, que no aceptemos bolsas de plástico en el supermercado, que no usemos botellas de plástico y, ¿cómo no?, que depositemos las basuras en diferentes containers de colores.

Jo no sé si l'últim crit en moda mediambientalista és posar-se condons al cap. Ell això no ho diu, però ho lliga amb un punt i a part seguit d'un bonic "Y es que".

Quina millor manera de començar un article en contra la separació de les escombraries que parlant d'uns xinesos que han agafat una malaltia per "reciclar" condons? Que després busques per internet i aquella gent no "reciclava" res, senzillament són uns morbosos.

Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene todo el derecho del mundo a practicar los rituales que crean que más rápidamente les acerque a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, hindús o medioambientalistas. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas.

Miri senyor Sala i Martin, fins que no el vegi a la tele amb condons al cap, vostè no té cap dret a queixar-se que la religió medioambientalista l'obligui a res.

Per cert, quan ahir vaig comprar un Döner kebab al restaurant del costat de casa i li vaig dir que no volia la bossa de plàstic no sabia que estava participant d'una litúrgia de la religió mediambientalista.

Hauré d'anar més en compte perquè, així com en Sala i Martín té por que la correcció política el condemni a purificar-se, jo tinc por que ell em condemni a formar part d'una església.