Sona l'alarma a Ferraz
En les tres últimes eleccions els vots del PP, al voltant dels 10 milions, gairebé no han variat: 9,71 milions el 1996; 10,3 milions el 2000, i 9,76 milions el 2004. I les conseqüències electorals han estat radicalment contràries. El 1996, amb 9,71 milions, el PP va guanyar per la mínima (38,7 a 37,6%) i va tenir una majoria de 15 diputats. El 2000 només va aconseguir 600.000 vots més però es va distanciar del PSOE en 12 punts i va treure majoria absoluta. I el 2004, amb un vot una mica superior al del 1996 i no gaire lluny del del 2000 --9,76 milions--, va perdre les eleccions per 5 punts.
La clau és la participació. El PP té sempre més de 9,5 milions de vots. Això dóna majoria absoluta enfront dels 7,9 milions del PSOE del 2000, però el fa perdre davant els 11 milions de sufragis socialistes del 2004. Els populars votaran sempre; els socialistes són capritxosos. I si hi ha abstenció, el PP pot guanyar sense augmentar els vots de fa quatre anys.

Voleu uns arguments més clars que anar a votar serveix per alguna cosa?

Després de les mil decepcions de Zapatero no puc evitar recrear-me imaginant a Gallardón dient que ZP ha estat un parèntesi en la història d'España.