¿Reforma de la Constitució? No, gràcies
no és estrany que a Madrid comencin a sentir-se, cada vegada menys tímidament, veus de polítics, juristes anomenats de prestigi i comentaristes de tota mena que advoquen perquè l'Estat recuperi, mitjançant una reforma constitucional pactada entre els dos "partits nacionals", algunes de les competències en mala hora cedides a les autonomies.

El Govern central, per ara, camufla aquesta recentralització sota una amable crida a la "coordinació" autonòmica, a l'espera que el Constitucional, en una resolució interpretativa de l'Estatut, rellegeixi a la baixa l'ambigua textualitat de la Carta Magna, blindant el poder estatal i limitant el territorial. Paradoxal, si així passa, que la croada federalista catalana acabi servint finalment els interessos de l'Espanya més unitarista.

Paradoxal seria que els intents federalistes deixin al descobert que la independència és el camí a seguir.

Paradoxal seria que la famosa transició hagi estat tan sols que centralistes i federalistes (feixistes i repúblicans) (españolistes i independentistes) s'han estat callats durant uns anys.