La pressió del PSC per accelerar el finançament irrita el Govern
L'Executiu recepta cautela a la Generalitat si no vol dificultar encara més l'acord

Els españols ens diuen tot sovint que el pitjor enemic dels catalans som nosaltres mateixos.

Encara que els recels vénen de lluny, la gota que ha fet vessar el got de la paciència governamental és la reunió que dimecres van celebrar a Barcelona el conseller d'Economia i Finances, Antoni Castells, i el seu homòleg valencià, Gerardo Camps. Per pressionar el Govern central, els dos responsables autonòmics, un del PSC i l'altre del PP, van exhibir tanta sintonia amb vista a la negociació del nou finançament, que Castells no es va privar de sentenciar: "És més el que ens uneix que no el que ens separa."

La independència arribarà amb motius econòmics. I això no va en detriment de si som una nació o no.

Per posar un exemple: la cuina de casa meva no miraria mai si la inversió a la cuina és proporcional per població o per PIB ni es compararia amb la inversió al menjador (que recentment ha rebut la inversió d'una tele plana nova) si primer no deixa de pensar que forma part del pis (i que una tele plana a la cuina no hi fa res).