Juan-José López Burniol: Les dues Catalunyes
Des d'una perspectiva nacionalista, l'Estatut vigent és el text jurídic més important que s'ha aprovat a Catalunya des dels Decrets de Nova Planta. I no perquè ampliï les competències de la Generalitat, que les amplia, ni perquè millori el finançament de Catalunya, que el millora. Ho és perquè en la seva exposició de motius, així com en el seu articulat, figuren unes afirmacions i uns principis que el doten d'una extraordinària virtualitat de futur. Són aquests: I) "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit, de forma àmpliament majoritària, Catalunya com a nació" (Preàmbul). II) "Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya" (art. 2.4). III) "Les relacions de la Generalitat amb l'Estat (...) es regeixen pel principi (...) de bilateralitat i també pel de multilateralitat" (art. 3.1).

Bon dia senyor López Burniol. Li presento López Tena. Pel cognom s'haurien de conèixer, i si no és així preparin-se per un debat virtual extraordinari.

Senyor López Tena és el seu torn. Pàgina 120 del llibre on s'excedeix el límit de la llibertat d'expressió:

Establia l'article 24 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 el següent:

«1. Los notarios y los registradores de la propiedad y mercantiles serán nombrados por la Generalidad, de conformidad con las leyes del Estado. [i etc]»

Tothom es pensava que nomenar vol dir «nomenar», és a dir, que aquells notaris o registradors de la propietat serien nomenats en un procés selectiu per part de la Generalitat, on s'aplicaria la preferència establerta en el mateix Estatut sobre coneixement de la llengua i del dret propi. En la realitat això no ha passat mai, no ja pel fet que allò que està declarat en l'Estatut d'Autonomia no s'ha dut mai a la pràctica, sinó que quan es va intentar la resposta del Tribunal Constitucinoal fou que és perfectament constitucional i no contrari a l'Estatut que la Generalitat publiqui en el seu Diari Oficial allò que s'ha decidit per part del govern central [i etc].

I ara que ha quedat clar que l'Estatut pot dir el que vulgui que qui mana és Madrid, voldria sentir la resposta de López Burniol que ha iniciat el debat dient que a l'Estatut "figuren unes afirmacions i uns principis que el doten d'una extraordinària virtualitat de futur". Potser volia dir que el futur de Catalunya és virtual?

Fixem-nos què destaca Burniol de l'Estatut que, per ara, és un text que no es compleix:

"El reconeixement d'una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat"

És el mateix estil de no dir res que a la Constitució, i que tampoc es compleix:

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

"Posició singular"? "especial respecte i protecció"? Paraules esperant ser interpretades segons el funcionariat estatal. I ja ens ha avisat el nostre President Montilla, si no estem constantment protestant, Madrid ens fot.