Abans que el mateix Montilla em faci canviar d'opinió voldria posar per escrit perquè preferia que ERC pactés amb el PSC abans que amb el Mas.

Primer donar-li les gràcies a la roser, si ella no m'hagués dit "opinador", ara no estaria opinant.

I el motiu per escriure-ho és que n'estic fins al cap de munt dels desilusionats en política o amb ERC. Els que no us agrada el Montilla i no vau anar a votar perquè no volíeu un segon tripartit (ja sigueu d'ERC o de CiU) sou uns capsigranys perquè això beneficia al Montilla.

També dir que sóc plenament conscient que el Montilla és un tipus de cuidado. No és com el Mas honest i bona persona, però no vull de president algú que va amb el lliri a la mà.

El Montilla va portar uns pocs funcionaris estatals cap a Barcelona. També va permetre que es crees el .cat, i segons sembla ZP no volia un 2n tripartit i ell el va fer. Podriem dir que només el beneficiava a ell personalment, però, en principi, sent President de la Generalitat treballarà per afavorir Catalunya i no Extremadura (potser vaig amb el lliri a la mà, o potser no).

Però el que si que tinc clar és que al Mas li prenen el pèl. La primera mostra: l'Estatut. Tampoc m'agrada el Mas perquè encara que parli tot el dia de Catalunya, a l'hora de la veritat escup a ERC per prendre-li vots. Els líders de CiU semblen uns nens que han heredat una pila de vots i no saben què fer-ne. Es passen el dia demanant poder. És tan escandalós que tinc dues categories relacionades.

Els ciutadans que els agrada el que diuen Mas i companyia, els poden votar amb tota confiança, però els que voten CiU però tenen dos ulls a la cara i veuen que ho fan malament, el que han de fer és no votar-los. O volen que CiU sigui lamentable tota la vida? La principal eina dels ciutadans és el vot, si seguim votant als mateixos perquè ens agraden encara que ho facin malament, llavors en mereixem, per exemple, que els trens siguin bonics però no funcionin. I aquesta teoria encaixa amb la millora de resultats de Xavier Trias a Barcelona (que no és un soca com el Mas i el Madí).

El PSC no em fa por, el partit on hi ha idees és ERC. El PSC és un partit envellit convertit en negoci públic.

Em sembla bé un pacte ERC+CiU per fer un referèndum d'autodeterminació, però no per anar fent bullir l'olla. Per això em va agradar la proposta d'autodeterminació que tothom es va prendre a broma per la calçotada.

Un altre bon motiu per preferir Montilla és que els mateixos catalans deixin de ser uns tous i s'atreveixen a dir que no, enlloc d'anar seguint la corrent com amb l'Estatut. M'agrada veure catalans enfadats i enrabiats perquè mana el Montilla.

I un altre bon motiu per preferir Montilla és que el que ha de fer aquest home és anar a Madrid a demanar traspassos. I el Mas cometrà tots els errors que ja ha comès, més d'altres típics dels catalans. Per aquesta feina prefereixo un paio espavilat encara que no sigui "dels nostres". L'endogàmia també és un motiu per preferir Montilla. I que Jordi Pujol ens el plantés de successor tampoc m'agrada. Zapatero no és successor de ningú, es va guanyar la plaça ell solet. I el mateix pel Carod. On és l'esperança convergent? CiU necessita més fracassos perquè un bon successor s'obri camí entre tantes aspiracions.

I tenia més motius, però m'he cansat de pensar. No sé si us semblaran bons motius, però només penseu una cosa: Jo també tinc males amistats que em fan canviar d'opinió.