dimecres, 28 de setembre del 2011

Cataluña se corta la coleta
A partir de los años 80, la afición fue disminuyendo paulatinamente por varios motivos. Por la calidad decreciente del ganado –la presentación de algunos astados ha sido y es vergonzante para quienes buscan un mínimo de pureza en la tauromaquia–, por la influencia de la política cercana a las posiciones independentistas –que siempre han visto en los toros el escaparate del averno español– y por la creciente sensibilidad animalista de una parte de la población que ve en los toros prácticas inadmisibles por su condición de espectáculo público, aunque no mete en el mismo saco de la defensa de la dignidad animal múltiples situaciones que se dan en la vida cotidiana, en la que los animales no reciben un trato de primera clase.

Aquest article és de xiste.

Ese cóctel ha impuesto una prohibición en una comunidad autónoma que sólo puede agarrarse al precedente de las islas Canarias.

Com es nota que té España al cap. Cadascú té els seus referents.

“A Barcelona le sobra catalanismo y le falta cosmopolitismo”, asegura Rosa Gil, propietaria de Casa Leopoldo, restaurante emblemático para la parroquia taurina de toda España

Per aquesta dona una Barcelona cosmopolita és una Barcelona española. Com a mínim l'expressió reconeix que Barcelona és catalana.

divendres, 18 de setembre del 2009

Consulta poco popular
El experimento de Arenys de Munt nunca debió sobrepasar la categoría de mera anécdota, que es lo que es. Pero la impericia del Gobierno administrando quimioterapia a un asunto que no pasaba de discreta alergia y el error mayúsculo de designar a un abogado con pasado falangista avivaron el fuego de la radicalidad.

Aquí tenim una reinterpretació de la història. Si el Gobierno de España hagués administrat quimioteràpia, Arenys hagués estat una anècdota. L'objectiu és donar de menys el resultat, però com a mínim accepta que alguna cosa malament han fet els españols.

Quan els catalans fem política, són els españols qui necessiten fer pedagogia. Com canvien les coses.

A mi me parece bien que la democracia permita cuantas consultas se puedan llevar a cabo pero hay que ser consciente de cual es la realidad.

Aquesta frase està molt bé. A ell li sembla bé que la democràcia permeti fer consultes, i està molt bé que ho digui, perquè clar, també hi ha l'altre opció: que no li sembli bé que la democràcia permeti consultes. I el més demòcrates diran que les dues opcions són igual de respectables. I tolerància amunt, i convivència avall.

Però per favor, apalem a la realitat. És que hem de ser realistes! Ens podríem estar parlant de la realitat tot el matí.

¿Alguien cree que en Catalunya la mayoría de sus habitantes son independentistas? ¿Alguien supone que la gente que se siente española se viste con correajes y camisa negra? Está claro que no,

MMmmmmm interessant, és obvi que els españols no es vesteixen de negre, així doncs també haurà de ser obvi que els catalans no volem un Estat que ens representi a nosaltres. Les preguntes no acaben de ser iguals, no?

I ara que hi penso, com s'ho ha fet per preguntar per separat sobre catalans i españols i que la pregunta de si els catalans ens volem separar no soni ridícula? Aquest home és un crac.

La crisis económica o el paro (Barcelona, por ejemplo, tiene 94.000 desempleados) son motivo de mayor preocupación que las esperanzas independentistas de unos y la incomprensión mesetaria de otros.

Ah company... no vegis quina solidaritat faríem i quines polítiques econòmiques faríem si tinguéssim els nostres 20 mil milions d'euros que ara administra el Gobierno de España.