Les intervencions de Catalunya i d’Espanya
mentre a Catalunya (alguns) parlen de pacte fiscal, a Espanya rumien com intervenir i controlar més a les autonomies i en especial a Catalunya. I quan Espanya sigui intervinguda, des d’Europa diran “endavant, canya amb les autonomies!”, ja que molts han “comprat” l’argument de la disbauxa autonòmica (que els catalans també hem de denunciar, perquè nosaltres paguem la festa), i un major control de les autonomies només rebrà suport i reconeixement exterior.

[...]

No crec que en el context d’una intervenció europea pressionar o reclamar una hisenda pròpia generi gaires simpaties, ja que ve a dir que els catalans no volem finançar a Espanya quan ho estan fent els ciutadans europeus via BCE i el Fons d’Estabilitat Europea. En canvi, sense pretendre minimitzar la seva complexitat, crec que és més raonable explicar que volem construir un estat propi (per temes econòmics però també per raons històriques i culturals) que, entre altres, farà front al deute que li correspon del fallit estat espanyol. Es tracta de deixar de ser un problema intern de l’estat espanyol

A veure si el Mas l'escolta i es posa a treballar.

Llibertat: La intervenció de Catalunya (V)
No es tracta d'evitar la intervenció o salvar l'autonomia. Ja estem intervinguts, amb una autonomia minsa, tutelada i en fallida. El que es tracta és de garantir el benestar dels catalans i per tant sortir de la gàbia autonòmica, incapaç ni tan sols pot pagar a aquells que ajuden als més febles, als més necessitats.

El Mas no sap fer res. El Mas té el lideratge d'un cotxe en una retenció.

Salvador Garcia: "És absurd (i surrealista) parlar d'intervenció d Generalitat pel matí i a la tarda fer-ho del pacte fiscal (dijous passat va ser l'inrevés)"

Política d'estat i retallades - l'exemple dels museus
l'estat ha retallat un 34% l'aportació als museus de Barcelona mentre augmenta la del Prado un 2%, tot i que ja rep més del doble que tos els museus de Barcelona junts

Quina vergonya España, i el Mas a la Lluna.

Llibertat: Notes sobre la situació econòmica actual (títol apassionant, oi?)
en aquest context la situació de les finances de la Generalitat segueix molt dèbil, però això amaga una (greu) realitat: qui està en fallida és l’estat espanyol, no la Generalitat. Si el Banc Central Europeu no estigués comprant deute de l’estat, Espanya estaria intervinguda. Repeteixo: qui té les eines i la clau de la caixa, l’estat, és qui està respirant de forma artificial. I és qui a més es permet donar lliçons a la Generalitat sobre que no cal retallar partides “socials” (com el Ministre Gabilondo davant el Conseller Mas-Colell en l’acte de l’ACUP, que afirmava que s'havia de ser selectiu en les retallades) mentre per l’altra banda va escanyant i demanant més retallades a la Generalitat.