La Separacion de la Basura
Nadie ha demostrado nunca que los costos de separación de basuras (que incluyen las molestias que sufrimos los ciudadanos y los costos de recolección de dos o tres tipos de residuos en lugar de uno) sean inferiores a los beneficios sociales asociados a algún tipo de misteriosa externalidad que nadie ha conseguido medir.

Senyor Sala i Martín: Jo separo en contenidors verds, grocs, blau i taronges i n'estic super-satisfet.

No, no n'estic satisfet perquè tingui pau interior. N'estic satisfet perquè és més pràctic tenir una bossa per paper, una altra per envasos i una altra per orgànic que tenir els ossos del pollastre, el gotet del iogurt i els sobres de les cartes del banc tot junt en una bossa ben gran.

I perquè és més pràctic? Per què la bossa gran d'escombraries l'hauria de baixar sovint. En canvi, ara, la bosseta de residus orgànics és bastant més petita, té menys aire, l'obro menys sovint i puc esperar bastant més fins que està plena i la tiro.

Suposo que aquesta informació no el satisfarà perquè no és una explicació acadèmicament econòmica. Per fer-ho ben fet hauria de parlar dels "costos de separació", "costos de recolecció multiple", comprar-los amb els "costos de recolecció simplificada" i comprarar-ho tot amb l'externalitat "beneficis socials associats". (tots els termes són paraules seves)

I ara observem com el nostre economista mediàtic salta dels xinesos i els seus condons a la separació d'escombraries:

Hace unas semanas se produjo en China una curiosa epidemia de enfermedades de transmisión sexual. Digo curiosa porque la causa no fue, como cabría esperar, el desenfreno carnal sino unas gomas de cabello. Si, si. Unas gomas que, al parecer, habían sido hechas con… (por favor no se rían): ¡condones reciclados!

Y es que el último grito en moda medioambientalista nos pide que compremos papel reutilizado, que no aceptemos bolsas de plástico en el supermercado, que no usemos botellas de plástico y, ¿cómo no?, que depositemos las basuras en diferentes containers de colores.

Jo no sé si l'últim crit en moda mediambientalista és posar-se condons al cap. Ell això no ho diu, però ho lliga amb un punt i a part seguit d'un bonic "Y es que".

Quina millor manera de començar un article en contra la separació de les escombraries que parlant d'uns xinesos que han agafat una malaltia per "reciclar" condons? Que després busques per internet i aquella gent no "reciclava" res, senzillament són uns morbosos.

Antes de que el establishment de la corrección política me condene a la pira purificadora, déjenme clarificar que no estoy sugiriendo que la gente no tenga derecho a reciclar. La gente tiene todo el derecho del mundo a practicar los rituales que crean que más rápidamente les acerque a sus dioses, sean éstos cristianos, musulmanes, hindús o medioambientalistas. Lo que es inaceptable es que alguna de estas religiones nos obligue a los infieles a participar en sus liturgias simplemente porque no creemos en ellas.

Miri senyor Sala i Martin, fins que no el vegi a la tele amb condons al cap, vostè no té cap dret a queixar-se que la religió medioambientalista l'obligui a res.

Per cert, quan ahir vaig comprar un Döner kebab al restaurant del costat de casa i li vaig dir que no volia la bossa de plàstic no sabia que estava participant d'una litúrgia de la religió mediambientalista.

Hauré d'anar més en compte perquè, així com en Sala i Martín té por que la correcció política el condemni a purificar-se, jo tinc por que ell em condemni a formar part d'una església.

Catalunya i Espanya: el desamor (II)
Sé, en primer lloc, que molts compatriotes pensaran que estic boig, que com és possible que admeti la possibilitat de secessió de parts d'Espanya. A aquests els dic que la meva vinculació sentimental a la idea tradicional d'Espanya és plena, però, precisament per això i deixant-me de metafísiques, vull salvar el que sigui possible d'ella, i, a tal fi, s'ha de mirar la realitat i assumir-la tal com és. I la realitat ens diu el que abans ja he apuntat: que a Catalunya, el País Basc, Galícia i Navarra hi ha una part dels ciutadans que volen partir peres amb Espanya. No es tracta ja de competències, diners, infraestructures, deute històric, etcètera, sinó, senzillament, de pur desamor, és a dir, d'absència d'un projecte compartit que resulti atractiu. Pot ser que els que vulguin marxar siguin majoria, i pot ser que no. D'acord, però s'ha de saber. I en qualsevol cas, el que no s'ha de fer és estructurar el nostre marc constitucional de convivència amb l'única pretensió que es quedin els que se'n volen anar, perquè, si fem això, acabarem quedant-nos amb un pam de nas: els que se'n volen anar acabaran anant-se'n i nosaltres --els espanyols que volem seguir sent-ho-- ens quedarem amb un Estat extenuat. Per a això, és millor agafar el toro per les banyes i veure què és el que hi ha.

Companys, això s'acaba. El bloc no, España s'acaba. L'Octubre passat, un 50% vau votar que El Estado Español s'acabaria en 5 anys.

He escoltat a Oriol Pujol a la ràdio i diu que demanarà moltes coses al pare Noel ZP passades les eleccions: publicar les balances fiscals, canviar el túnel de l'AVE, que es compleixi el presumpte Estatut de Catalunya (ja veurem oi? Però el que importa és l'actitud).

Ho he dit alguna vegada i ho torno a dir: Zapatero és massa bo per España, i Artur Mas és massa normal per España. Jordi Pujol era tan bo que sense tenir res aconseguia coses (fins i tot que es veiés TV3 a València). Ara és Zapatero que aconsegueix el que vol de Catalunya, fins i tot que el votin. Però s'ha trencat la joguina perquè els polítics normals catalans no aconsegueixen res d'España i són els polítics bons españols que aconsegueixen molt de Catalunya (volien que féssim 3 hores de Castellà a l'escola i aconsegueixen que es posi la bandera española als ajuntaments, es tanca TV3 a València, tenim un nou Estatut que segons la interpretació pot ser inclús pitjor que el que teníem fins ara).

Quan Lluís Foix i Juan José López Burniol creuen que s'ha de fer un referèndum d'autodeterminació, alguna cosa haurem de fer.

O ens deixeu independitzar o acabareu amb l'orgullo español pel terra i no el podreu aixecar cantant un Himno Nacional que "parece que puede intentar simbolizar el pluralismo de vuestro país", que és el que López Burniol en diu: quedar-se amb un Estado Español extenuat.

Només us diré una cosa: Tinc un amic que viu a Barcelona des de fa 30 anys, no parla català, només parla español, li agraden les samarretes amb la enseña nacional i el torito identitari, voldria posar tal bandera al balcó i no s'atreveix.

Quin projecte de futur té España? Cap. Teniu el poder, només teniu el poder. El carrer és nostre.

Adéu España, i gràcies pel "viaje al centro" de fa 10 anys. I gràcies pel Talante de fa 4 anys. Ara ja hem après a marxar d'España amb un somriure als llavis.

Montilla destaca la utilitat de les conviccions de Macià i Mas demana unitat de partits

"utilitat de les conviccions", rècord mundial de paraules buides.

¿A qué juega la "clase" política?
Es lógico --cabe decir que es inevitable-- que decenas de miles de ciudadanos catalanes salgan a la calle para demandar vergüenza a los responsables de la Administración. Pero en esa marcha sobran los señores Pujol, Maragall, Mas, Carod-Rovira y demás corresponsables del caos.
Porque ellos --junto a otros de sus respectivos partidos y sucesivos gobiernos autonómicos-- son los responsables de las graves deficiencias que acusa el transporte público en Cataluña, sobre todo el ferroviario.

Ja tenim la primera visió espanyolista tipus "els polítics catalans perjudiquen els pobres ciutadans españols que viuen a Catalunya". Sinònim de "els catalans no saben votar".

Els ciutadans españols es queixen del xantatge al que es veuen sotmesos els polítics españols per part de la minoria nacionalista que condiciona. La realitat des de la perifèria és que els polítics españols prescindeixen de Catalunya si els polítics catalans no tenen alguna capacitat de decisió a Madrid.

Els polítics catalans han de negociar cara a cara amb els polítics españols. Els polítics españols no inverteixen a Catalunya perquè creguin que s'ha d'invertir. Inverteixen només si estan condicionats pels vots de Catalunya. I això encara té una volta més: Al final no és que tota Catalunya sigui nacionalista, al final només els polítics nacionalistes defensen Catalunya.

Quina cara li ha de quedar a una colombiana quan veu que a una manifestació perquè funcionin els trens no hi van els dos partits estatals? La colombiana dirà: "oiga, pero no me habian dicho que los nacionalistas eran tan malos? Lo digo porque a mi tambien me gustaria que funcionaran los trenes". I li respondran: "Si, pero esta manifestación es interessada. No se manifestan por los trenes, esos quieren la independencia". I llavors la meva colombiana imaginària dirà: "Y usted cree que con la independencia mejorarian los trenes?". I en aquest punt l'español acusaria a la colombiana de fer servir las señas de identidad como remedio ante el colapso.

Si voleu seguir llegint podeu llegir el comentari deixat a la notícia citada

Catalunya guanya el primer partit del Pre-Europeu de Polònia de futbol sala

Carai tu! Veus, ara ja no em sap tan greu que no funcionin els trens i que hagin entregat la T-Sud a Iberia.

Zapatero defensa els èxits del Govern en matèria social davant els enganys del PP

I té tota la raó. En aquests 4 anys s'han creat una pila d'associacions socials. La de l'ave pel litoral, la del sobiranisme i progrés, la dels economistes pel no, la del dret a decidir, la de reagrupar-se, la de desfederar-se, la de l'estat propi, la xarxa de sobiranistes amb bloc (que han comprat xbs.cat i han deixat caducar sobiranistes.info). I segur que me'n deixo moltíssimes.

És, certament, un progrés social impressionant. En èpoques del PP només es va crear la raquítica de hay motivo i la del no al transvasament.

Espero que de cara a les pròximes eleccions no decaigui la creació de progrés social i des d'aquí proposo la creació de l'associació de ciclistes amics dels ordinadors Apple que defensaran la població dels enganys del PP que discriminen la bicicleta i només fan servir Windows.

Laporta deixarà el Barça el juny del 2008 i crearà un partit polític
Confirmat per Tripartit-Watch, el confidencial líder a Catalunya

Molt bé, aquí queda per fer-ne un seguiment. Queda tan poc pel Juny 2008 que casi pronostico que no serà així, però vaja, jo no tinc "fonts".

El que sí que ens han confirmat de totes totes les nostres fonts és que Laporta voldria presentar-se a les eleccions de 2010 per arribar al sostre de la presidència de la Generalitat després d'haver dirigit la institució catalana més coneguda arréu del món: el Barça.

De la manera que ho diu no se sap si vol ser President al 2010, però ho veig una mica d'hora eh!

Puigcercós llama a una "movilización" de la clase política catalana para reclamar una nueva financiación
Apuesta por una "renovación de ideas y equipos" en ERC para "retomar el camino hacia la soberanía"

Francament, aquest home que queia tan bé quan estava a Madrid, ara fa el préssec. De quina renovació d'idees i equips està parlant quan ell està a la Generalitat? Està defensant que el fotin fora i trenquin el tripartit?

Enlloc de defensar coses hauria de procurar que l'entenguéssim. És fàcil defensar el que tothom vol, però és difícil que confiïn en tu si no t'entenen.

Huguet invita a la sociedad catalana a prescindir de Barajas en sus viajes
El conseller de Turisme cree que sería "una señal" en favor de la cesión de El Prat

Senyor Huguet, ara li enviaré una senyal que espero rebi amb la més profunda cordialitat: la societat catalana no li paga perquè faci l'imbècil d'aquesta manera.

Senyor Huguet, vostè sabrà que fins i tot a la resta de l'Espanya Constitucional, la gent compra el bitllet més barat. Quin senyal creu que enviaríem si paguéssim 10€ més per fer escala a Amsterdam o Paris? Enviaríem la mateixa senyal que hem enviat fins ara: que som capaços de pagar més a canvi de no-res.

Augmenten les angleses que es paguen la universitat prostituint-se

el 6% de les universitàries de UK es prostitueixen per pagar la universitat, el 50% més que el 2000. Potser sigui que la moral de la nostra societat s'ha fet més permisiva, i el que ens pensavem que era bo potser no n'és tant.