Assalt de la dreta a TV3
El partit que està contra l’escola catalana –em refereixo al model d’immersió lingüística– i que va recollir firmes per tot Espanya contra l’Estatut aprovat en referèndum, és a dir, el PP, ocuparà la vicepresidència d’una de les icones del pujolisme, eina fonamental del que fins aquest moment es denominava construcció nacional o estructura d’Estat. El partit que impedeix l’emissió de TV3 a València i tanca mitjans públics en llengua catalana a les Balears, o sigui, el PP, serà la mà dreta del nou president de CiU a la Corpo.

Ah, ara entenc què és la "transició nacional" que deia l'Artur.

El calvari del PSC com a oportunitat
Qualsevol intent de fer del PSOE un autèntic projecte federal, després de l’intent frustrat de Sevilla, sembla una pèrdua d’energia.

A veure si ens queda clar que l'única alternativa al que estem vivint és la independència.

Pel·lícula amb dos finals
La primera pel·lícula, durant el segon tripartit, va acabar malament. Era un conseller i un partit independentista –sí, parlo de Tresserras i d'ERC– que arrossegaven els socialistes i, a contracor, CiU va aprovar una llei ambiciosa que incloïa sancions.

[...]

Ara no. La mateixa pel·lícula té un happy end. Un conseller exsocialista en un govern nacionalista rebaixa l'ambició i aposta pel pactisme. Peix al cove cinematogràfic. Menys cintes en català, un 35% el 2017, quan tots –jo el primer– siguem calbs. Cap compromís d'equilibri territorial, de manera que la projecció catalana la faran vés a saber on. I la paraula sanció, ben amagada, no fos cas que els representants dels americans a Madrid s'enfadin.

Ai senyor... Si el pacte fiscal l'han de fer els mateixos...

Sobiranistes de CiU, on sou?
És preocupant la tendència irrefrenable de CiU per entendre's amb un PP que va combatre l'Estatut i que no para de dinamitar el catalanisme allà on governa amb majoria absoluta (País Valencià i Illes Balears)

podríem dir que li falta picardia al Mas.

La ministra pica dos cops
Ai, ministra. Ja pot anar vostè comprant d'amagat les fotografies d'Agustí Centelles i dient que serà material nacional per a tots els espanyols. Els cops baixos, quan es donen als catalans, surten gratis. Vostè no entén que el seu sou també el paguen els catalans, i que la deslleialtat amb una administració que forma part de l'Estat com la Generalitat seria inadmissible sense la catalanofòbia imperant a les Espanyes. Dur les fotos de Centelles a Salamanca jugant amb les necessitats econòmiques i les vísceres dels fills és una perversió. Això no genera cap reacció Sénia enllà. Però el dia que vostè demostra que en lloc de ministra de Cultura és una guionista compromesa amb els drets d'autor -és a dir, art i part- els internautes li munten un ciri i ha de sortir Zapatero a corregir-la. Perquè no té res d'economia ni de sostenible això que vostè proposa de crear un comitè governamental dedicat a tancar webs.

molt encertat.

Mig milió per al .es
"La broma –la campaña publicitaria– cuesta medio millón de euros, y no veo yo que nadie se rasgue las vestiduras por ese despilfarro, como se las rasgarían si a un organismo equivalente –catalán, pongamos– se le ocurriese gastarse medio millón de euros en promocionar el .cat. Uy, cómo se pondrían entonces."

I pagat amb els diners dels catalans.

Els blocs de VilaWeb - MÉSVilaWeb
El Parlament de Catalunya ha suprimit la recepció oficial als jardins del Parc de la Ciutadella la vigília de l'Onze de Setembre i la substituirà per un homenatge a Francesc Macià. L'estalvi serà de 35.000 euros, que era el cost del càtering per a 2.500 convidats. L'Ajuntament de Barcelona també ha eliminat la recepció oficial al Palauet Albéniz per la Mercè, a la qual assistien 4.500 persones. L'estalvi serà de 502.000 euros.

Ja tenen raó quan diuen que als catalans ens perd l'estètica. Estalvi en canapès en perjudici de la visualització institucional pròpia d'una nació. Mentrestant, a Espanya els escàndols sobre trames de corrupció ens aporten dades i xifres esfereïdores. Els acusats de corrupció militen en un partit que s'escandalitza amb cotxes, ambaixades i recepcions oficials. Però només quan són catalanes.

ERC i el finançament: una lliçó de Realpolitik
s'ha produït el segon escenari que tothom ja havia prèviament apuntat: que el tripartit s'entendria amb Salgado, hi hauria pacte i aquí pau i després glòria. Però no per previst, aquest altre escenari, ha deixat de generar certa indignació. A l'oposició nacionalista, a l'oposició espanyolista, a la resta de l'Estat i, lògicament, entre els crítics republicans i els reagrupats a l'intempèrie. Per als espanyolistes, Espanya novament es trenca. En aquesta ocasió, la caixa d'Espanya. Per als nacionalistes, hi ha hagut manca de "patriotisme" i il·legalitats diverses.

[...]

Perquè això que avui és indigne patriòticament el 1996 al Majestic, què era?

Temblor de 4º en la escala "No vamos a ser menos"
En el verano del 2009 no se repetirá la felonía del boicot, el insensato amago de enfrentamiento civil, porque esta vez los agitadores no cuentan ni con el apoyo del Partido Popular, ni con la protección del episcopado visigótico, digo, católico. El PP no quiere volver al 2005.

M'agradaria saber d'on ha tret el Saül aquesta idea de: españolistes per un costat, nacionalistes per l'altre, el Tripartit és la centralitat.

Com a mínim és evident que els españolistes no diuen que España es trenca.

Per què diu que després del pacte hi haurà pau i glòria? Per què menysté les ilegalitats per diverses?

Per què justifica l'acord apelant als pactes del Majestic?

ERC i el finançament: una lliçó de Realpolitik
mentre el cap de l'oposició i exconseller d'Economia Mas assumia incòmodament un paper que no semblava que preveiés

[...]

s'ha produït el segon escenari que tothom ja havia prèviament apuntat: que el tripartit s'entendria amb Salgado, hi hauria pacte i aquí pau i després glòria.

Francament, flipo manderines amb l'acompanyament del que diu Saül Gordillo.

Resulta que Artur Mas assumia incòmodament un paper que no preveia quan resulta que tothom ja l'havia prèviament apuntat?

El Mas tindrà molts defectes però cec no deu ser, i més quan sembla que aquest pacte de finançament s'hi jugui el guanyador de les pròximes eleccions.

El millor finançament seria el concert econòmic, o directament l'autogestió fruit d'un procés sobiranista de resultat positiu: digui's independència. Però amb l'Estat de les Autonomies, amb l'Estatutet, i l'actual correlació de forces al Parlament de Catalunya (els independentistes no disposen de majoria absoluta) i al Congrés dels Diputats (tampoc és el cas), el llistó que ha aconseguit aixecar primer Castells i després Puigcercós efectivament sembla el Tourmalet del finançament. Puigcercós ha hagut de fer un enorme sacrifici en detriment dels seus interessos més íntims, que són els electorals.

Certament és un Tourmalet, cada dia els voten menys, i ells com que els voten menys també fan menys. I qui dia passa, PSC empeny.

Neda Soltani i la llibertat d'internet
Mentre les dictadures van de corcoll per internet, Sarkozy pretén penalitzar desproporcionadament les descàrregues de música i pel·lícules en la seva particular croada contra la pirateria.

És que la pirateria també és un tema polític.

Cal arribar a una fórmula que faci possible compartir sense arruïnar artistes ni destrossar la indústria.

Les discogràfiques ja no poden cobrar pel que cobraven fins ara. Amb internet ja no necessitem ningú que distribueixi la música. O sigui, la fórmula és destrossar la indústria.

Carles Martí visita l'ACN
El tinent d'alcalde i primer secretari del PSC de Barcelona Carles Martí [...] ha manifestat que l'oposició del govern municipal al referèndum sobre el projecte de la Diagonal no exclou que en el procés participatiu hi hagi urnes

Si obriu aquest enllaç veureu quin és el model participatiu del PSC de Barcelona. Aquí hi ha la foto en gran.

El model participatiu del PSC de Barcelona és propaganda al metro sobre el seu model participatiu. Ah, i després faran el que vulguin.

Així doncs no excloc que les urnes siguin SMS enviats al 7070.

M'encanta la democràcia capitalista, vull dir, socialista.

El Parlament Europeu estrena plana web en català

Mentrestant els españols segueixen fora d'Europa i tenen la seva web del Parlamiento i/o Congrieso només en la seva "lengua común".

El català al Parlament Europeu
Si a Madrid no es pot parlar en català al Congrés, què volem exigir a Brussel·les o Estrasburg?

Això ho he sentit d'altra gent. I per mi no té cap sentit. És com si haguéssim d'esperar que el Rei aprengui català abans que demanar-ho a qualsevol altre.

Si els españols són els nostres opressors, com hem d'aconseguir que ells acceptin la llengua catalana abans que els europeus, que ni els va ni els bé si aquí parlem català o qualsevol altre dialecte llatí?

Perquè perdre l'oportunitat de deixar clar que els españols són uns casposos anclats en el franquisme quan segueixen impedint que una web de representació política també estigui en català quan els europeus no han tingut problemes identitaris per fer-ho?

Escolteu Maragall
El President Montilla no farà curt en la resposta. Però demana unitat.

no farà curt?

Suport majoritari a les seleccions catalanes
Un 66,5% dels enquestats vol que les seleccions catalanes puguin participar en competicions oficials. [...] Només un 17,8% dels enquestats no voldria seleccions catalanes en competicions oficials. En canvi, un 29,1% dels enquestats diu que no se sent representat per "aquesta selecció espanyola"

A veure quin dia deixem de 'transicionar' i comencem a viure en una democràcia.

La batalla del finançament: Montilla vs ZP i Felipe
Per no parlar d'aquells que posen com a condició per a la continuïtat d'aquest govern l'obtenció del concert econòmic. Un concert que no hi és a l'Estatut. A cap dels estatuts: ni al del 30-S, ni al previ a la retallada, ni a l'aprovat en referèndum. Ja agradaria, ja, disposar dels beneficis d'un concert, però pujar el llistó ara fins a aquest nivell diguéssim que, com a mínim, resulta contradictori. L'Estatut aprovat dóna pel que dóna, i allò que dóna no ens ho volen ni donar.

És contradictori que després de 30 anys de privilegis econòmics pels bascos els catalans vulguin la igualtat?

Com que l'Estatut no diu res ens hem de conformar? Com que la Constitució ho permet ens hem de conformar?

Ens hem de tragar una Constitució feta sortint d'una dictadura? Ens hem de tragar un Estatut que no se'l creu ni el President que el va promoure?

Què és fer política? És fer avui el mateix que vas fer ahir?

I en negreta: Graciosa coincidència de les paraules del Saül Gordillo amb les del José Montilla.

Servei gratuït de blocs per a sobiranistes
La Xarxa de Blos Sobiranistes (xbs.cat), en col·laboració amb estatpropi.cat, ha creat catosfèrics, un nou servei gratuït de blocs per a sobiranistes.

Això mateix. Si fa un any tots els que sentim la terra van haver de remoure cel i terra per moure'ns a un domini .cat, ara podem tornar a moure-ho tot de lloc i deixar el botifler blogspot.com per anar a catosferics.cat.

Perquè ningú entendria que un blocaire sobiranista no tingués el bloc a catosferics.cat. Seria l'equivalent de l'armari pels gots de la cuina: On tens els gots? A l'armari dels gots. Què hi ha a l'armari dels gots? Gots. Què hi fa un got fora de l'armari dels gots? Res.

Després del "3cat24.cat" arriba ara el "catosferics.cat"!

Perquè el domini .cat només va ser el primer pas! Apunta't ara a catosferics.cat!

De totes maneres crec que han fracassat en el seu intent de crear un domini sobiranista. De la mateixa manera que van veure que un domini .cat no vol dir ser sobiranista, per què un "catosferics.cat" n'hauria de ser? Perquè som uns acomplexats i, en veritat no estan orgullosos de ser qui diuen que són.

Des d'aquí suggereixo crear tota una secció de catosfèrics amb bloc agrupats sota el domini "putaespaña.cat". Aaaaara si que es nota que sou sobiranistes i vos sentiu oprimits.

Si trobeu fora assenyat un domini tan desacomplexat, podeu seguir inserint delicadament subtilitats en aquesta cadena de sub-dominis amb projecte de país, un bon exemple seria: "catalunya.catosferics.cat" que t'arrela de soca arrel amb la nostra Comunitat Autonoma i compleix perfectament l'objectiu de repetir tantes vegades com sigui possible el trident identitari: "CAT".

Pel Dret de Decidir i Sobirania i Progrés recolliran signatures el 9 de març

I els que decidírem decidir decidir-nos el proppassat mes d'Abril podem tornar a decidir decidir? O seria una ilegalitat? Anava a dir inconstitucional, però ja ho sabem que decidir decidir-nos és inconstitucional encara que només ho facis una sola vegada.

I aprofito per enllaçar a una altra campanya: VolemunCATnoun.es, perquè jo també penso com ell. Jo sóc el número 50 de la llista (ara van pel 83). Visca! :)

Revolta contra la campanya que regala dominis .es als joves

Carme Chacón entra en la cibercampanya
la ministra Carme Chacón, proclamada formalment com a cap de cartell del PSC per Barcelona. Chacón disposa d'aquest bloc, que està fet per un grup de col·laboradors socialistes. És honest, el plantejament. El bloc té el domini .cat. (Des del primer dia, no com la pàgina de Duran Lleida, que va arrencar amb .org i després, a corre-cuita, es va afegir també al .cat com a segona opció.)

I no només això! sinó que el blog del Duran està escrit amb G, no té favicon i Firefox no detecta el RSS. I pitjor encara, enlloc de la pàgina trobareu com subscriure-us (com a mínim podria llegir-se el que li diuen els mateixos de CiU!). Clar que l'avantatge del blog del Duran és que hi escriu ell, no sé si té cap importància això... oi? Si llegint el bloc de la Chacón voleu saber alguna cosa d'ella que no sigui el que escriuen altres, podeu anar al flickr on han posat tot de fotos que si que són d'ella! Com a mínim sabreu quina cara no té els que escriuen el seu bloc. La família socialista té aquestes coses. Treball en equip en diuen.

1-D: Per fi m'arriba el primer SMS
Començava a estar seriosament preocupat. I no ho dic en broma. La manifestació del 18-F es va escalfar des dels blocs, i a través dels sms.

A veure una cosa: Catalans, aquest bloc que normalment critica les aglomeracions de catalans per fer pinyes reivindicatives mentre els funcionaris españols van firmant papers, per primera vegada i potser última, anima a tots els seus lectors (Google inclòs) a la passejada reivindicativa pel centre de Barcelona mentre els turistes ens miren i ens fan fotos.

1-D: El peix al cove se'ns gira en contra
Al costat de Joan Rossell, el de la patronal que ara treu pit i alça la veu, Puigcercós ha dit que la mare dels ous és el finançament i que cal buscar-ne un de nou per a Catalunya. "És l'economia, estúpid" és el crit de la patronal i dels dirigents sobiranistes.

El que els hauríem de dir als empresaris és "és la independència, estúpids!"

[editat el 29/11/07] El que dic amb "és la independència, estúpids!" és que no és el finançament el que solucionarà res (com hem vist avui), el que solucionarà els problemes és la independència i que els empresaris que es queixen del finançament s'estan equivocant.

Vull recordar que la frase original "It's the economy, stupid!" anava dirigida a Bush pare que va descuidar l'economia mentre es fixava en altres coses i Bill Clinton el va atacar per allà, i va guanyar. Es podria traduir per "nen, t'estàs equivocant".

Doncs això, el Rossell i la resta d'empresaris s'estan equivocant.

I burro el Rossell per deixar-se fotografiar per un que el que busca és ser el #1 d'ERC.

I malament pels de VilaWeb que han posat un sistema txatxi d'escriure comentaris amb mil botonets que ho alenteix tot. Quina ment pensant de VilaWeb ha decidit que per escriure un comentari és útil disposar de dos botons per escriure en subíndex i superíndex? O qui necessita alinear un comentari a la dreta o centrat? Augmentar el sagnat?