ERC, gran perjudicado
Carod (ERC) reconoce los «malos resultados» y advierte al PSC de su «responsabilidad enorme»

Aquest seria per mi el titular de la nit d'eleccions. No perquè ERC hagi passat de 8 a 3 diputats, sinó perquè és el més inteŀligent que he sentit aquesta nit.

És veritat que els catalans d'esquerres han escollit el PSC i no ERC per defensar Catalunya. I així ho vaig palpar en un míting. No vol dir que el PSC sigui capaç d'aconseguir més coses amb els 4 diputats que ha guanyat que el que podria aconseguir ERC. Però com ha dit el Carod, ara li toca jugar al PSC. I no sé pas què farà CiU amb els seus 11.

En el fons jo penso que aquests resultats són herència de l'Estatut. Si CiU, ERC i ICV haguessin sabut anar junts, ara no tindria el pastís tan gran el PSC.

El PSC aportava 21 dels 164 diputats el 2004, i avui aporta 25 dels 169. És a dir, 4 dels 5 que ha guanyat el PSOE els ha guanyat el PSC.

I ara un tema més preocupant. El PP al 2000 va tenir 10,3M vots i 183 diputats. Al 2004, 9,7M vots i 148 diputats. Al 2008, 10,2M vots i 153 diputats. I el PP d'avui està infinitament més anat de l'olla que mai. I n'està per convicció i sense complexes. Jo no sé què pot fer un partit que per més que s'extremi no perd vots. Jo, el mite de les dues espanyes el veig molt present. No sé què faran al PP, però si jo fos votant estaria hiper-enfurismat. Perquè, siguem sincers, el Zapatero no és de fiar.

El triunfo del PSOE confirma su carácter etnicista

Si et creus això, que ve a dir que el PSOE és anti-español, hi ha alguna cosa que t'obliga a aixecar-te. M'enteneu oi?

I ja estan mig-aixecats. Què passarà amb aquell tribunal que porta un any bloquejat perquè el PP li dóna la gana? I li dóna la gana perquè ha de jutjar l'Estatut de Catalunya. I ha de jutjar l'Estatut perquè el PP no l'accepta. I no l'accepta encara que està aprovat al Congrés i en un Referèndum popular. No estem parlant de seleccions esportives eh!

I una altra cosa que no s'entén és que EAJ-PNV amb 303.246 vots tingui 6 diputats, ERC amb 296.476 en tingui 3, i UPD amb 303.533 només 1. Que jo estic a favor de la proporcionalitat i l'entenc. Però entre una cosa i l'altre, tot plegat ho veig molt problemàtic.

I aquí s'acaba la retransmissió d'una cosa que no faig normalment, que és opinar.

I ara deixeu-me escriure la frase (més típica d'aquest bloc) que tenia escrita d'abans que sabés cap sondeig o resultat:

"Visca, ha guanyat l'España Plural!"

Era una frase fantàstica. Preparada per qualsevol resultat. Si guanyava el PP (cosa que els del PSOE ens han volgut fer creure que podia passar), servia per dir que l'España Plural és que governi la pluralitat del PSOE, és a dir, el PP.

Si guanyava el PSOE guanyava l'España Plural perquè ells són l'España Plural.

I si guanyaven punts els no-españols (PNB, CiU, ERC, gallecs i tota la pesca), llavors havia guanyat l'España Plural perquè "Plural" és un eufemisme de no-español!

Mikel Busea: "España no perdería si Cataluña y el País Vasco se independizaran"

Observem què diu Mikel Buesa que passaria si el País Basc s'independitzés:

Solo con la aplicación de las reglas aduaneras, para el País Vasco esas pérdidas representarían alrededor del 15% del producto interior bruto. A ello hay que añadir que habría deslocalizaciones de empresas, con lo que ese porcentaje se elevaría al 25%. Además se producirían fenómenos migratorios derivados de la violencia ejercida contra quienes son españoles y querrían seguir siéndolo. Ese vaciamiento demográfico, que podrían alcanzar entre el 15% y el 20% de la población, supondría una fuerte reducción de la actividad económica. En 5 o 10 años los procesos de secesión desembocarían en una drástica reducción del tamaño de esas economías.

I ara observem què li passaria a España sense Catalunya i el País Basc:

Se produciría un cierto shock, relativamente pequeño, en nuestra economía. Pero superado este, la economía española saldría mejorada. Los mercados se pierden pero no desaparecen, los ocupa otro. Y ese otro sería una empresa de Badajoz, o de cualquier otro lugar, que encontraría su oportunidad en la retirada de una empresa catalana. La secesión de esas regiones generaría nuevas oportunidades para el resto de España, con un mercado mucho más amplio que el de las zonas que se independizarían y que, por estar abierto desde el punto de vista internacional, multiplicaría sus oportunidades frente a las de esos dos nuevos países.

Com és que el País Basc perdria el 25% del PIB i el 20% de la població i España multiplicaria les oportunitats internacionals?

Españolistes que llegiu aquest bloc, feu-li cas al senyor Buesa i deixeu-nos independitzar. Sense nosaltres sereu més rics!

Ara estic pensant que el bo del Buesa deu tenir raó. Segurament és veritat que perdríem població i PIB. Segurament els turistes arribarien a l'aeroport del Prat en un vol directe des de qualsevol ciutat del món, i en arribar dirien "ya estamos en España! Que lindo!" i l'hostessa els diria "rogamos a los pasajeros con destino a España se esperen 4 horas para embarcar en el puente aereo". I, pam, al cap de 4 horetes de no res, els turistes ja no comprarien barrets mexicans a les Rambles sinó al Paseo de la Castellana.

Ho veieu com perdríem població i PIB, oi? Doncs això mateix. I espero que cap catalanet ombliguista vegi com una victòria que els turistes españols facin escala a Catalunya. Us heu de fixar amb el PIB i la població, que per això he posat l'exemple.

I per acabar, d'una forma formalment fortuïta us cito unes paraules del 1836 de la "Comisión de Fábricas de Hilados, Tejidos y Estampados de Algodón de Catalunya":

Esta comisión ha tenido noticias de que existen algunos agentes carlistas y de los enemigos de la patria, comisionados al efecto de seducir y engañaros y haceros viles instrumentos de sus perversos planes, conduciéndoos a la verdadera desgracia que lloraríais toda vuestra vida. Esos agentes que pretenden turbar la tranquilidad pública valiéndose de vosotros, os hablarán de República, de hacer a la Cataluña independente, separándola del Gobierno de S. M. la Reina, que habéis jurado defender; ellos os prometerán un bienestar dichoso, un aumento de salarios por vuestros jornales, seguridad de trabajo y aun cosas mayores; pues como no han de cumplir nada de lo que prometan, les importará muy poco el prometeros mucho para hacer que caigáis en el lazo que os preparan.

I no us penseu que sigui historiador. Aquestes paraules les vaig trobar en un llibrot contrari a la llei que he llegit recentment. Jo no us el recomano, a no ser que volgueu sortir de la legalitat española, cosa que faríeu sota la vostra responsabilitat, i pagant les multes de la vostra butxaca.

Cartas de los lectores (I) | El Periódico de Catalunya | Opinión
Laia Boada - Carod y el idioma
La camarera no contestó, en un gesto claro de no entender el catalán. Entonces, Carod-Rovira le soltó: "Parlais vous français?", pregunta que la camarera ni entendió, ni contestó. Me dio vergüenza ajena, como barcelonés, como catalán y, sobre todo, como persona.

Damià Vernet - Zapatería monolingüe
Una dependienta joven y mal encarada le dijo que no entendía el catalán y que en aquella tienda se tenía que hablar en castellano.

Queda clar que a Catalunya tenim un problema amb les llengües.

Fixeu-vos que en el cas del Català a la sabateria l'únic que pot fer és marxar i no tornar més. I amb la cambrera immigrant, hem de ser nosaltres que la respectem. En els dos casos els culpables són els catalans i en són perquè parlen Català. Hostes vingueren que de casa ens tragueren.

Afortunadament Malauradament, sempre hi ha blocs que només veuen un costat de la moneda. I enllaço aquest altre bloc perquè em fot molt que em diguin gilipolles i després esborrin les paraules tot dient que la culpa que ell m'hagi dit gilipolles és un 50% meva.

Escolteu aquest anunci i decidiu si s'està ridiculitzant la locutora castellana o el client català.

¿A qué juega la "clase" política?
Es lógico --cabe decir que es inevitable-- que decenas de miles de ciudadanos catalanes salgan a la calle para demandar vergüenza a los responsables de la Administración. Pero en esa marcha sobran los señores Pujol, Maragall, Mas, Carod-Rovira y demás corresponsables del caos.
Porque ellos --junto a otros de sus respectivos partidos y sucesivos gobiernos autonómicos-- son los responsables de las graves deficiencias que acusa el transporte público en Cataluña, sobre todo el ferroviario.

Ja tenim la primera visió espanyolista tipus "els polítics catalans perjudiquen els pobres ciutadans españols que viuen a Catalunya". Sinònim de "els catalans no saben votar".

Els ciutadans españols es queixen del xantatge al que es veuen sotmesos els polítics españols per part de la minoria nacionalista que condiciona. La realitat des de la perifèria és que els polítics españols prescindeixen de Catalunya si els polítics catalans no tenen alguna capacitat de decisió a Madrid.

Els polítics catalans han de negociar cara a cara amb els polítics españols. Els polítics españols no inverteixen a Catalunya perquè creguin que s'ha d'invertir. Inverteixen només si estan condicionats pels vots de Catalunya. I això encara té una volta més: Al final no és que tota Catalunya sigui nacionalista, al final només els polítics nacionalistes defensen Catalunya.

Quina cara li ha de quedar a una colombiana quan veu que a una manifestació perquè funcionin els trens no hi van els dos partits estatals? La colombiana dirà: "oiga, pero no me habian dicho que los nacionalistas eran tan malos? Lo digo porque a mi tambien me gustaria que funcionaran los trenes". I li respondran: "Si, pero esta manifestación es interessada. No se manifestan por los trenes, esos quieren la independencia". I llavors la meva colombiana imaginària dirà: "Y usted cree que con la independencia mejorarian los trenes?". I en aquest punt l'español acusaria a la colombiana de fer servir las señas de identidad como remedio ante el colapso.

Si voleu seguir llegint podeu llegir el comentari deixat a la notícia citada

Racismo institucional
Desde el principio nosotros como padres extranjeros solicitamos la información de la educación de nuestro hijo en Español y la mayoría de las veces nos la han entregado en catalán

Imagina't quin trauma. No vull saber com es posaran quan sàpiguen que el seu "nuestro hijo en Español" està aprenent català a l'escola. Ei, ja he trobat la solució: que el nen els llegeixi els papers. O que els pares també vagin a l'escola.

Encara que aquestes són dues solucions molt complicades, el més senzill seria que tothom deixés de parlar Català.

M'agradaria que en fessin un reportatge a TV3. "claro, nosotros somos de la romania y no queremos aprender catalán que es un idioma regional, nos gusta hablar español que es una lengua mucho mejor y asi nos entendemos todos."

El problema de Cataluña es el nacionalismo
El problema de Cataluña es el nacionalismo catalán.

No home no.... El problema de Catalunya és el nacionalisme español.

El empresario catalán ve limitadas sus iniciativas por unos políticos locales y regionales que tardan décadas -no es una exageración retórica- en ponerse de acuerdo sobre el trazado del AVE

Els endarreriments sí que són un problema.

El victimismo tiene, en Cataluña, un valor añadido: el político no dimite, porque la responsabilidad es siempre de un «Madrid» centralista que se desarrolla a costa de una Cataluña fiscalmente explotada y en la cual el Estado nunca invierte lo que debería."

Això també està ben vist. La culpa és de Madrid. Com deia el Carod, RENFE, AENA, Endesa... totes amb E d'España. I com que ara ja sabem que Madrid = España, llavors la culpa del dèficit d'infraestructures és de Madrid.

En definitiva, la irresponsabilidad de unos políticos que han conducido a Cataluña al atascadero en el que hoy se encuentra.

Això mateix. Polítics catalans, arregleu-nos aquesta merda de situació en la que estem. Jo voto per trencar peres amb aquesta gent que no vol que sapiguem que se'n fan dels nostres impostos.

Bye, bye, Spain: Lenguas y sistemas democráticos
Podía haber añadido que, en las sociedades democráticas, la supervivencia de las lenguas depende de la adhesión de sus hablantes, y que, por tanto, si el eusquera dejara de utilizarse, ello se debería a su abandono voluntario por parte de los vascohablantes, pero me pareció una obviedad innecesaria.

Bye, bye, Spain: El numerito catalanista de Frankfurt
"La pena es que Catalunya desaprovecha una oportunidad increíble. Desaprovecha la oportunidad de subrayar que la cultura catalana es una cultura abierta, con un bilingüismo natural y tranquilo.

Dues entrades escrites al mateix 8 d'Octubre al bloc españolista que de tant en tant cito.

Avui veiem dues armes de destrucció nacionalista. La primera és dir que si els bascos o catalans no parlen la seva llengua és perquè voluntàriament han escollit no parlar-la. Això solet ja es podria rebatre amb dos enllaços.

Però el mateix dia els mateixos antinacionalistes diuen que els catalans hauríem d'aprofitar l'oportunitat de parlar dues llengües.

Aquests dos arguments aparentment contradictoris es poden resumir en un de sol: "hablad en español".

Cuatro años de grietas
Me gusta el analisis que haces, mucho mejor que el otro dia cuando decias que los nacionalistas huelen.

Dices que hoy los derechos civiles son distintos, y esto no es verdad. Ya en los años ochenta toreros andaluces se casaban segun el codigo civil catalan para tener que pagar menos si luego se divorciaban.

tu te das cuenta correctamente que hay gente que no quiere jugar a futbol con la camiseta española y prefiere jugar con la catalana, gallega o la que sea. El problema es que el proyecto español no es atractivo, y en tu blog se leen muchos motivos de porque cada dia mas gente se distancia de este proyecto. Imponer la bandera española es un error, deberia ser atractivo llevar esa bandera pero lo que haceis imponiendola y llevando a juicio quien no lo hace es dar relevancia a quien no quiere llevar esa bandera.

Lo que consiguió Rajoy haciendo manifestaciones en defensa de la nación española es que esa bandera no sea de todos, sea solo de quien tiene esas ideas que algunos vemos retrógadas. Entiendo que a muchos les gusten. Pero hacer de la enseña española una bandera partidista es un error. Y en esto Zapatero está en lo correcto. ZP es un nacionalista español aunque tu creas que no. Y es bueno para España que otro partido defienda la bandera española.

Es mucho mejor para el nacionalismo español Zapatero que Rajoy. Según he leido, la reforma del Estatuto catalan nació para pelearse con el PP. Yo no sé que hubiera pasado si el PP hubiera mandado cuando el 90% de los diputados catalanes aprueban reformar el Estatuto y el gobierno español se negara (como hubiera pasado si mandara Rajoy). Pero creo firmemente que es mucho mejor para la nación española aprovar ese Estatuto catalan pactado en la moncloa que no consigue ni la mitad de lo que tienen ahora los vascos. Evidentemente este es el motivo que ahora algunos catalanes quieran un referendum. En esto, ZP es demasiado buen nacionalista español.

Ah, y tambien es evidente (des de mi punto de vista) que Rajoy con conseguirá nada en las proximas elecciones. Y no lo conseguirá porque no tiene proyecto político. Que quiere Rajoy? anular el estatuto de Catalunya? ilegalizar a todos los ediles que no acepten la enseña española? bajar impuestos? En estas frases no hay nada, ni una sola idea viable. Y he dicho expresamente bajar impuestos porque aunque si que es una idea, viene en el manual del buen político. Y si quiere ganar va a tener que decir alguna idea suya no qualquier bobada de manual.

Aquest és el meu comentari a l'analisi d'un españolista que creu que Zapatero és "nacionalismo sociata". Entenent que és nacionalisme no-español eh!

El meu Castellà està ple de faltes i coses, però és que no tinc cap interès en parlar-lo i escriure'l millor. Igual que li passava a Montilla durant els 20 anys sent alcalde de Cornellà.

Ja m'imagino que algun dia m'hauré de preocupar d'on van els accents en Castellà, però mentre el Castellà sigui una obligació, és a dir, fins que no fem un referèndum d'autodeterminació, seguirem considerant el Castellà segons el tracte dels Castellans.

Una fiesta étnica basada en mentiras
Que conste que no odio al idioma catalán, simplemente no entiendo cómo se puede equiparar éste dialecto a una gran lengua internacional como es el español.

Imposición? Me da igual si empezó Franco o Prat de la Riba. Pero sé quien ganará. España.

Me jacto de no hablar catalán en los 20 años que llevo aquí [en Barcelona].

España, la incultura feta ideologia.

I amb aquesta cita ja hem resolt l'enigma de com es diu España sense Catalunya. Es diu: España.

Obvio olímpicament si el País Basc es queda o marxa també. És cosa seva. I aquesta és la posició més sana per part nostra (i aquesta és la posició que ells tenen amb nosaltres).

Plataforma Pro persigue crear un gran frente social contra el «despedazamiento» de España
¿Están de acuerdo la mayoría de los ciudadanos españoles con un sistema de partidos improvisado hace treinta años, durante la transición, que instaura esa extravagancia denominada, irónicamente, «bipartidismo imperfecto»? He leído en un diario importante, escrito con gran aplomo y seguridad, que tal es el sistema decidido y apoyado por lo ciudadanos. Sistema consistente en que los grandes partidos nacionales deben, inevitablemente, pactar concesiones que afectan al bien común -libertades, igualdad, solidaridad-, con pequeños partidos separatistas que convierten el empobrecimiento de la democracia en su gran negocio político.

La pregunta que jo em faig és: estan d'acord aquests residents al País Basc que volen fer un nou partit polític en abolir el Concierto Economico dels bascos amb els españols? Per què si no el volen abolir, ens estan prenent el pèl amb tanta tontaria.

¿Se creen que los padres están de acuerdo en renunciar al derecho de sus hijos a ser educados en su lengua materna sólo porque así lo diga un Estatuto de autonomía a la medida de una pandilla de burócratas de las llamadas «políticas identitarias»?

Sort que tenim aquest periodista madrileny que defensa aferrissadament que els nens a l'escola no aprenguin la llengua que es parla on viuen. És més, la Constitución Española hauria d'impedir que els nens anessin a l'escola a aprendre una llengua que no parlen. Perquè després, passa el que passa, i els españols no entenen quan algú no els parla en español.

I això, com diu Rosa Regàs, no és nacionalisme español, és nacionalisme madrileny.

PD: Hi ha un bloc que em cau simpàtic perquè també parla de "política española" i també té el títol en Anglès, que també ha citat l'article. Malauradament ha citat la part més emotiva estil "españa se rompe" i tralari, tralarà. Curiós que un bloc españolista es tituli "Bye, Bye, Spain", i que un bloc separatista, independentista, federalista, catalanista, nacionalista i sobiranista com el meu es digui SpainNews. Hi ha alguna cosa que no està a lloc (i no és en Duran).

La mora catalana (¿o catalanista?)
La campaña etnicista de “la mora catalana” es solo eso, una campaña más, otra muestra de histeria identitaria, de victimismo llorón que para sostenerse, ha de recurrir a la manipulación de los hechos.

Una conclusió molt contundent després d'expressar molts dubtes:

Si la historia que narra la intérprete Saïda Saddouki es cierta

según declaraciones de la aludida

Como de costumbre, la victimista campaña

versiones de la noticia sin contrastar e interpretaciones más que interesadas.

expresión esta que supuestamente habría sido pronunciada por miembros de la Guardia Civil.

La información que tenemos acerca de los hechos procede de la propia denunciante

Según su versión

siempre según la versión de la traductora

Siguiendo con la narración de Saïda Saddouki

La intérprete añade a su versión

En la narración de los hechos tal como la presentan los etnicistas se ocultan o tergiversan demasiadas circunstancias. ¿Y si leemos los hechos, aunque partamos de la versión unilateral de la intérprete, de otra manera?

si la intérprete dijo en español lo que afirma,

si hizo lo que la intérprete dice

la versión de la intérprete presupone

Imaginemos que el oficial se comportó de manera insultante con la lengua catalana y que la versión de Saïda Saddouki es exacta en todos sus términos.

sin más pruebas que su versión,

Si la historia que narra la intérprete es cierta,

, si se ha producido,

En cuanto a la protagonista de este incidente, Saïda Saddouki presume de haber vivido muchos casos de agresión lingüística:

Las señas de identidad como remedio ante el colapso
El nacionalismo, el convergente o el tripartidario de socialistas, republicanos y comunistas, ha convertido Cataluña en el paradigma del gobierno basado en la identidad. Desde hace casi tres décadas, la casta étnica enquistada en todos los ámbitos de la sociedad catalana y aun en sus más recónditos recovecos, ha empleado todos los recursos humanos y económicos de los ciudadanos para sustentar las bases de la sociedad sobre pilares etnicistas y no a partir de la gestión eficaz de las necesidades concretas de la población.

De la mateixa manera que aquí diem que els constants desastres són culpa d'España*, ells diuen que tot és culpa del nacionalisme.

A mi no em sembla malament que algú digui que tot és culpa del nacionalisme. De fet, pensar aquestes coses el que fa és dividir España: hi ha els que pensen que tot és culpa dels nacionalistes, i hi ha els que pensen que tot és culpa d'España.

Això a nivell confrontació. Després hi ha el nivell profund, que pensen que cada u té el que es mereix. I tot el que no funciona a Catalunya és responsabilitat nostra. Calla, al final tindrà raó el de l'article anti-nacionalista. Només defensant la nostra identitat defensarem els nostres trens i aeroports. Catalans, a les armes! Als Castellans només els importen els nostres impostos. Els impostos dels catalans són secret d'Estat.

Per cert, a nivell pràctic tenim que la T-4 de Madrid està sobredimensionada, ha costat un ou. Madrid no deixa volar des de Barcelona. Europa ens demana descentralització, i el govern vol centralitzar per mantenir la cohesió territorial. Qui és el nacionalista? Qui enfonsa el país per motius identitaris?


* l'AVE ho porta Madrid, Renfe també, que tinguem autopistes de peatge també és culpa d'ella, que no tinguem AVE a França, ni a València, el desastre elèctric també és culpa de Madrid, un aeroport que no pot créixer també.