Quan la destitució és un honor (Antoni Bassas)
El periodista Oriol Nolis envia aquest tuit: “La direcció d’informatius de TVE em comunica que deixo de presentar el Telediario del fin de semana".

Nolis va obrir el Telediario del 9-N informant clarament a tots els espanyols del que estava passant a Catalunya: “Una consulta no autoritzada sobre el seu futur estatus polític”

És curiós, Alfonso Guerra afirma que "a Catalunya hi ha gent que no pot dir el que pensa per por de represàlies professionals"

Els límits de la democràcia
Una de les conseqüències més espectaculars de la manifestació de l'Onze de Setembre és que Catalunya s'ha convertit en objecte d'interès informatiu internacional. I utilitzo espectacular a consciència: dijous passat The New York Times va dedicar mitja pàgina de la seva edició de paper a la reunió entre els presidents Rajoy i Mas a la Moncloa. ¿Algú s'hauria imaginat mai que una reunió per parlar de finançament intern entre un primer ministre i un governador d'una província d'un país europeu seria notícia al primer diari americà?

Tranquils, ja hi ha anat el Rey a explicar-los que tot és una quimera.

El Rey se reúne con el Consejo de Redacción del 'New York Times' para explicar la realidad de España
La reunión se ha prolongado durante aproximadamente una hora y media a primera hora de esta mañana (primera hora de la tarde en España). Aunque el encuentro se programó con carácter privado, finalmente llegó a oídos de periodistas españoles en Nueva York.

El ministro de Asuntos Exteriores y de Cooperación, José Manuel García-Margallo, ha acompañado al Rey en este encuentro. No es habitual que el jefe del Estado mantenga este tipo de reuniones con medios de comunicación internacionales, si bien desde Zarzuela se señala que existe algún precedente de este tipo.

Que fort el rei fent aquestes coses.

Article de Antoni Bassas: 'La política, a la seva bola'
Els 479.000 aturats de Catalunya i qualsevol persona amb dos dits de front sap que la política no és suficient per solucionar la crisi. Però és necessària. I a aquestes altures ja és d'una negligència culpable, d'una estultícia incomprensible, d'una insensibilitat suïcida, que ni a Brussel.les, ni a Madrid ni a Barcelona, la política s'hagi concertat per fer front a la crisi.

Aquí tenim a Antoni Bassas demanant pressa als polítics, i aquí teníem a Xavier Sala Martín dient que tenien massa pressa.

Ah, la gent que diu coses...