El PPC acusa al PSC de "fomentar la animadversión de los catalanes hacia el resto de España"
ha acusado hoy al PSC de "fomentar la animadversión de los catalanes hacia el resto de España" al permitir que Cataluña firmara una declaración que exige la oficialidad de su selección deportiva.

PP i PSOE es barallen a Catalunya en termes madrilenys.

El que no s'entén és perquè un paper firmat genera animadversió dels catalans cap a España.

Observeu com em refereixo a la resta d'España com a "España". Hem d'anar aclarint conceptes, una cosa és España i l'altra Catalunya. A España es parla Español, i a Catalunya Català. També dir que aquesta és la terminologia que fa servir (o crec haver-ho llegit així) Alfons López Tena en el seu llibre "Catalunya Sota España", no diu "Catalunya sota la resta d'España". Observar també com Rosa Regàs deia (aprox) que el concepte "España" és un concepte molt madrileny. La resta dels españols no madrilenys viuen tan tranquils sense tantes obsessions identitàries.

Al final m'ha quedat més llarg l'aclariment que el comentari :P

Mikel Busea: "España no perdería si Cataluña y el País Vasco se independizaran"

Observem què diu Mikel Buesa que passaria si el País Basc s'independitzés:

Solo con la aplicación de las reglas aduaneras, para el País Vasco esas pérdidas representarían alrededor del 15% del producto interior bruto. A ello hay que añadir que habría deslocalizaciones de empresas, con lo que ese porcentaje se elevaría al 25%. Además se producirían fenómenos migratorios derivados de la violencia ejercida contra quienes son españoles y querrían seguir siéndolo. Ese vaciamiento demográfico, que podrían alcanzar entre el 15% y el 20% de la población, supondría una fuerte reducción de la actividad económica. En 5 o 10 años los procesos de secesión desembocarían en una drástica reducción del tamaño de esas economías.

I ara observem què li passaria a España sense Catalunya i el País Basc:

Se produciría un cierto shock, relativamente pequeño, en nuestra economía. Pero superado este, la economía española saldría mejorada. Los mercados se pierden pero no desaparecen, los ocupa otro. Y ese otro sería una empresa de Badajoz, o de cualquier otro lugar, que encontraría su oportunidad en la retirada de una empresa catalana. La secesión de esas regiones generaría nuevas oportunidades para el resto de España, con un mercado mucho más amplio que el de las zonas que se independizarían y que, por estar abierto desde el punto de vista internacional, multiplicaría sus oportunidades frente a las de esos dos nuevos países.

Com és que el País Basc perdria el 25% del PIB i el 20% de la població i España multiplicaria les oportunitats internacionals?

Españolistes que llegiu aquest bloc, feu-li cas al senyor Buesa i deixeu-nos independitzar. Sense nosaltres sereu més rics!

Ara estic pensant que el bo del Buesa deu tenir raó. Segurament és veritat que perdríem població i PIB. Segurament els turistes arribarien a l'aeroport del Prat en un vol directe des de qualsevol ciutat del món, i en arribar dirien "ya estamos en España! Que lindo!" i l'hostessa els diria "rogamos a los pasajeros con destino a España se esperen 4 horas para embarcar en el puente aereo". I, pam, al cap de 4 horetes de no res, els turistes ja no comprarien barrets mexicans a les Rambles sinó al Paseo de la Castellana.

Ho veieu com perdríem població i PIB, oi? Doncs això mateix. I espero que cap catalanet ombliguista vegi com una victòria que els turistes españols facin escala a Catalunya. Us heu de fixar amb el PIB i la població, que per això he posat l'exemple.

I per acabar, d'una forma formalment fortuïta us cito unes paraules del 1836 de la "Comisión de Fábricas de Hilados, Tejidos y Estampados de Algodón de Catalunya":

Esta comisión ha tenido noticias de que existen algunos agentes carlistas y de los enemigos de la patria, comisionados al efecto de seducir y engañaros y haceros viles instrumentos de sus perversos planes, conduciéndoos a la verdadera desgracia que lloraríais toda vuestra vida. Esos agentes que pretenden turbar la tranquilidad pública valiéndose de vosotros, os hablarán de República, de hacer a la Cataluña independente, separándola del Gobierno de S. M. la Reina, que habéis jurado defender; ellos os prometerán un bienestar dichoso, un aumento de salarios por vuestros jornales, seguridad de trabajo y aun cosas mayores; pues como no han de cumplir nada de lo que prometan, les importará muy poco el prometeros mucho para hacer que caigáis en el lazo que os preparan.

I no us penseu que sigui historiador. Aquestes paraules les vaig trobar en un llibrot contrari a la llei que he llegit recentment. Jo no us el recomano, a no ser que volgueu sortir de la legalitat española, cosa que faríeu sota la vostra responsabilitat, i pagant les multes de la vostra butxaca.

TV3 estrena «La Masia de 1907», un inmersión en la vida rural

Esperem que per fer-ho verídic parlin també de la manca d'inversions estatals i l'enorme dèficit fiscal que tenia España amb Catalunya.

P.127 de Catalunya Sota Espanya d'Alfons López Tena:

La sagnia fiscal que això comporta ve acompanyada, segons descobreix Graell en els pressupostos de 1900, de la discriminació territorial de la despesa: Madrid paga a l'Estat 112 milions i rep en despesa pública 166 milions, Barcelona aporta 147 milions i en rep 16; i mentre la xarxa ferroviària catalana s'ha construït amb capitals catalans i sense ajut de l'Estat, l'espanyola ha comptat amb capital estranger i generoses subvencions públiques

Juan-José López Burniol: Les dues Catalunyes
Des d'una perspectiva nacionalista, l'Estatut vigent és el text jurídic més important que s'ha aprovat a Catalunya des dels Decrets de Nova Planta. I no perquè ampliï les competències de la Generalitat, que les amplia, ni perquè millori el finançament de Catalunya, que el millora. Ho és perquè en la seva exposició de motius, així com en el seu articulat, figuren unes afirmacions i uns principis que el doten d'una extraordinària virtualitat de futur. Són aquests: I) "El Parlament de Catalunya, recollint el sentiment i la voluntat de la ciutadania de Catalunya, ha definit, de forma àmpliament majoritària, Catalunya com a nació" (Preàmbul). II) "Els poders de la Generalitat emanen del poble de Catalunya" (art. 2.4). III) "Les relacions de la Generalitat amb l'Estat (...) es regeixen pel principi (...) de bilateralitat i també pel de multilateralitat" (art. 3.1).

Bon dia senyor López Burniol. Li presento López Tena. Pel cognom s'haurien de conèixer, i si no és així preparin-se per un debat virtual extraordinari.

Senyor López Tena és el seu torn. Pàgina 120 del llibre on s'excedeix el límit de la llibertat d'expressió:

Establia l'article 24 de l'Estatut d'Autonomia de Catalunya del 1979 el següent:

«1. Los notarios y los registradores de la propiedad y mercantiles serán nombrados por la Generalidad, de conformidad con las leyes del Estado. [i etc]»

Tothom es pensava que nomenar vol dir «nomenar», és a dir, que aquells notaris o registradors de la propietat serien nomenats en un procés selectiu per part de la Generalitat, on s'aplicaria la preferència establerta en el mateix Estatut sobre coneixement de la llengua i del dret propi. En la realitat això no ha passat mai, no ja pel fet que allò que està declarat en l'Estatut d'Autonomia no s'ha dut mai a la pràctica, sinó que quan es va intentar la resposta del Tribunal Constitucinoal fou que és perfectament constitucional i no contrari a l'Estatut que la Generalitat publiqui en el seu Diari Oficial allò que s'ha decidit per part del govern central [i etc].

I ara que ha quedat clar que l'Estatut pot dir el que vulgui que qui mana és Madrid, voldria sentir la resposta de López Burniol que ha iniciat el debat dient que a l'Estatut "figuren unes afirmacions i uns principis que el doten d'una extraordinària virtualitat de futur". Potser volia dir que el futur de Catalunya és virtual?

Fixem-nos què destaca Burniol de l'Estatut que, per ara, és un text que no es compleix:

"El reconeixement d'una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d'aquestes en l'àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s'organitza la Generalitat"

És el mateix estil de no dir res que a la Constitució, i que tampoc es compleix:

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

"Posició singular"? "especial respecte i protecció"? Paraules esperant ser interpretades segons el funcionariat estatal. I ja ens ha avisat el nostre President Montilla, si no estem constantment protestant, Madrid ens fot.

Denuncia contra López Tena por exceder el límite de la libertad de expresión
El sindicato de funcionarios públicos Manos Limpias ha presentado una denuncia en el Consejo General del Poder Judicial (CGPJ) en la que pide acciones disciplinarias contra Alfons López Tena, por entender que el contenido de su libro, en el que se alude al supuesto genocidio de los catalanes, y sus declaraciones en favor de un Estado catalán independiente, sobrepasan el derecho a la libertad de expresión, entran en el terreno del posicionamiento político y son «claramente contrarias a la ley, el ordenamiento jurídico y el texto constitucional». En su escrito, el sindicato indica que un vocal del CGPJ «no puede instar comportamientos ilegales públicamente y con proyección mediática».

«Eso es algo que no se puede consentir -añade-, no ya por su componente de ilicitud, sino también por el deterioro de la imagen y credibilidad de los miembros del Poder Judicial». Esta asociación entiende que las reflexiones que López Tena vierte en su libro «Cataluña bajo España», así como su defensa de que la comunidad catalana se separe y se integre en la UE, «han causado un estado de alarma y rechazo dentro de la sociedad».

Fa 5 mesos que va sortir el llibre, i els españols defensors de la pàtria no s'han queixat fins ara, just quan ha sortit a la tele per la creació del Cercle d'Estudis Sobiranistes. Una mica com el cas de Pepe Rubianes, que no va passar res fins que no li van dir què havia passat "en la tele catalana" a un patriota español que normalment passa olímpicament del que pugui o pogués esdevenir-se a Catalunya.

Per cert, molt graciós que diguin que quan es parla de política s'està sobrepassant la llibertat d'expressió.

També em fa gràcia que parli del "deterioro de la imagen y credibilidad" del Poder Judicial perquè Alfons López Tena vol la independència. I em recorda quan un partit de futbol Catalunya-España era una falta de respecte.

La Asociación Mundial de Futsal apadrina un duelo España-Cataluña
"Es una falta de respeto a los millones de practicantes de fútbol sala que existan estas competiciones. Todo esto confunde. Tiene un trasfondo político y no saben que hacen daño a la gente que quiere dignificar este deporte".

López Tena suscribe y difunde un manifiesto independentista que insulta a los españoles

Mare meva, com gosa aquest fill d'andalús insultar a todos los españoles?

I el més important, com és que els catalans no s'han manifestat en contra aquestes paraules?

I el més preocupant, els catalans no li han parat els peus, i això els fa còmplices dels insults. Exigim que els partits polítics catalans condemnin aquestes paraules o els ilegalitzarem.

Amb tot el que està fent Zapatero per Catalunya i "estos catalanes" enlloc de ser agraïts, ens insulten. Es pot ser més miserable?

La Veritable Història del 11 de Setembre de 1714
8) El final de la guerra supuso el final de tres siglos de decadencia de Cataluña y el inicio de su resurgimiento económico. El siglo XVIII, lejos de ser un periodo de declive en Cataluña, resultó ser una etapa de particular esplendor y auge demográfico, agrícola, comercial e industrial, que más que fundamentarse en el comercio internacional, centrado en productos agrícolas, se benefició del
proteccionismo de la Corona.

Això és el que llegiran l'Onze de Setembre els de Ciutadans a l'Avinguda Josep Terradelles a la mateixa hora que José Montilla fa l'acte al Parc de la Ciutadella.

Ara cito el que diu Alfons López Tena al seu llibre (P.130):

és també una constant la referència al superàvit comercial de Catalunya amb Espanya, inferior al dèficit fiscal però bàsicament compensatori, s'ha dit una vegada i altra, pels aranzels duaners proteccionistes que protegien les mercaderies catalanes, i feien d'Espanya un mercat captiu, el principal mercat català. No té gaire interès a hores d'ara referir-se a aquesta fal·làcia malgrat la seva profunda demagògia, que oblida que els aranzels protectors eren idèntics per a tot l'Estat, i protegien doncs tots els productors de la competència exterior, no solament els catalans. Com recorda Xavier Sala-i-Martín: «Al cap i la fi, el proteccionisme espanyol protegia tant els venedors catalans com els castellans o extremenys. Com és que en aquests altres indrets no es va desenvolupar la indústria tant com a Catalunya? No deu ser que, més que el proteccionisme del govern, el que va desenvolupar la indústria catalana va ser la iniciativa i la creativitat de l'empresari català i la força del treballador català?»

Això que perdre la guerra va ser tan beneficiós per l'economia catalana ja va sortir fa uns dies.

Per cert, el sub-títol del document de Ciutadans és "Cómo se construye una gran mentira". Ara ja ho sabeu, oi?

¿Una Castilla sin León?
lo cierto es que las características de Castilla y León -es la segunda Comunidad más grande en extensión de la UE y existe un bajo sentimiento autonómico- les sitúan en una situación difícil a la hora de acabar con estas pretensiones localistas.

En fi, ja se sap, a tot arreu hi ha gent que vol dividir España.

Hi ha gent que en plena era de la globalització l'únic que volen és dividir i crear noves fronteres. Sort que estem els catalans per aturar aquesta barbàrie localista.

(els bilingüistes españolistes ja poden deixar de llegir, els nacionalistes radicals podeu seguir)

Alberto Alesina va venir a Barcelona fa un any convidat per la UPF i va afirmar que «la globalització comportarà més estats independents» (no va dir, però, quins).

pàgina 191 de Catalunya Sota Espanya

La retolació en català i basc perjudica el turisme, segons la Mesa del Turismo
El lobby turístic reclamava ahir a les comunitats autònomes «que respectin la cooficialitat de l'idioma espanyol per no perjudicar la imatge del turisme estatal» i lamentava que la «diversitat lingüística autonòmica» havia generat problemes en qüestions com «la senyalització de carreteres i aeroports».

Els conceptes són sempre els mateixos: demanar respecte, remarcar que si no es fa en Castellà porta problemes i dir que el Català fa perdre diners.

I aquí sota un tros del llibre Catalunya Sota Espanya, de Alfons López Tena (aprofito per colar un vídeo interessant):

A les escoles finançades i depenents de l'Estat espanyol als Estats estrangers, mai no s'ha intentat que el govern estranger eximís les escoles espanyoles d'ensenyar la llengua pròpia i oficial d'aquell Estat, ni el portuguès al Brasil ni el rus a Rússia. Una sola excepció: la voluntat governamental espanyola d'impedir que el català s'ensenyi a les escoles espanyoles d'Andorra, objecte de negociacions d'Estat a Estat. El català és l'única llengua del planeta que l'Estat espanyol vol que no s'ensenyi a les seves escoles ubicades a l'Estat on és llengua oficial. «Especial respeto y protección»

Això del respeto i proteccion ve de la Santa Constitució, on l'article 3 diu:

1. El castellà és la llengua espanyola oficial de l'Estat. Tots els espanyols tenen el deure de conèixer-la i el dret d'usar-la.

2. Les altres llengües espanyoles seran també oficials en les respectives Comunitats Autònomes d'acord amb els seus Estatuts.

3. La riquesa de les diferents modalitats lingüístiques d'Espanya és un patrimoni cultural que serà objecte d'especial respecte i protecció.

D'aquestes paraules santes, dir que diuen que el Castellà és una llengua española, i el Català també. Clar que diu que el Castellà és oficial a tota España i el Català només a les províncies més afortunades, però això és fruit d'una guerra (la de 1714, que vam perdre).

Si tornem a llegir la notícia veurem que defensen el "idioma español", cosa que em fa pensar que assimilar "español" amb "castellà" és inconstitucional.

Passem ara a escoltar Sa Nostra Majestat, El Rei Catxondo Campetxano:

Nunca fue la nuestra lengua de imposición, sinó de encuentro. A nadie se le obligó hablar nunca hablar en Castellano.