Maragall: Dentro del PSC el soberanismo sólo podía "aspirar a ser una minoría decorativa"

El PSC augura una 'magnífica relación' con el partido de Maragall

Potser si que el PSC és era el partit a l'espai central a Catalunya. Serveixen d'exemple claríssim del que ha viscut Catalunya dins d'España: minoritzada com n'ha estat el PSC dins del PSOE, i finalment marxen per crear el seu propi espai.

I queden dues coses per veure: els que es queden al PSC/España es foten una hòstia de collons. I l'altra cosa: que la separació no sigui traumàtica.

Maragall es nega a renunciar al seu escó i desafia el PSC
Aquesta previsible resposta de Maragall aboca la direcció del partit a decidir quina sanció imposa al seu diputat, que va recolzar la proposta de pacte fiscal del Govern en contra de la consigna d'abstenció decidida pel grup parlamentari. La cúpula del partit no descarta, fins i tot, expulsar-lo del grup, cosa que convertiria l'exconseller en diputat no adscrit dins del Grup Mixt. Internament, aquesta decisió té el risc d'engrandir la bretxa entre la direcció que comanda Pere Navarro i el sector catalanista, del qual Maragall és el vers més desaparellat.

No sé perquè els preocupa la bretxa entre l'aparell i el sector catalanista quan el problema el tenen els votants que no deuen entendre res.

És curiós veure que el problema real era que el PSC votava sotmès al PSOE a Madrid, i com que no ho han arreglat, ara tenen el problema dins del PSC. Són bastant tontets al PSC, els que queden.

Els maragallistes faran un nou partit
Els promotors de Plaça 21 defensen que el nou partit ha de tenir una posició "definida, visible i compromesa" pel que fa a l'encaix nacional de Catalunya. D'entrada donen per "superada i inhabilitada la via pseudofederal" i adverteixen que l'única opció que queda abans de la independència és "la solució explícitament federal", que requereix una revisió "profunda" de la Constitució, que reconegui el caràcter plurinacional de l'Estat i i estableixi "el pacte lliurement consentit", per definir àmbits d'autogovern i de finançament suficients per a Catalunya.

Carai, quina explicació més llarga. Si volien una cosa "definida, visible i compromesa" hauran de saber resumir què volen de veritat.

Espero que no triguin mil anys a saber que el camí és la independència.

Navarro deja a Ernest Maragall y a Montserrat Tura fuera de la ejecutiva

És que el PSC és una síntesi i aquests encara no ho han entès.

Maragall veu 'impossible de compartir' l'actitud del PSC al Congrés
[Ernest] Maragall veu "impossible de compartir" que el PSC voti en contra de l'exigència de complir un nou finançament que precisament "és obra dels socialistes catalans.

El PSC està rebent per tots costats.

Ara sortiran els del PSC ha dir que ells són bilingües i per això diuen una cosa a Catalunya i una altra a España.

Ernest Maragall irrumpe en el debate interno del PSC pidiendo un grupo parlamentario propio en el Congreso

Mira, ara feia temps que no sortia el tema.

Maragall insiste en la necesidad de que el PSC tenga un grupo parlamentario propio en Madrid
El conseller de Educación sostiene que la doble vertiente de voto en Barcelona y Madrid de los socialistas catalanes perjudica sus intereses

Aquest Maragall, mira que demanar la independència del PSC...

El número dos, clave para el PSC
Estos días Castells está muy activo a la hora de expresar sus opiniones políticas. Y estas son calcadas a las que explicó Ernest Maragall en su conferencia. Podrían resumirse en las tres ces: crisis económica, crisis del sistema democrático y crisis en la relación de Catalunya con España. Ambos concluyen que el PSC no está dando respuesta a las tres ces. Y, lo más importante, acusan al aparato del partido de imponer una férrea disciplina que impide el debate interno sobre estas y otras cuestiones.

Els "catalans per decisió" (Corbacho, Chacón i Montilla) volen fer a Catalunya com es fa a les Espanyes, i els catalans no volen.

Ja sabem que el PP no té cabuda a Catalunya, està per veure si el PSC cau sota el forat español també.

Maragall da por zanjado el conflicto por la tercera hora de castellano
El Tribunal Superior de Justicia de Catalunya (TSJC) instó a principios de julio a la Generalitat a adoptar las medidas necesarias para el "estricto cumplimiento" de la aplicación de la tercera hora de castellano en los centros de educación primaria.

O sigui, que es fara. Visca la Comunidad Poco Autonoma Catalana.

I visca Ernest Maragall que ara podra recitar els poemes del seu avi en perfecte bilingue.

Ernest Maragall: "Per ser la primera força de Catalunya s'ha de ser la primera veu a Madrid"

Pels españols deu ser incomprensible com després de 23 anys aguantant el Pujol (que els semblava tan nacionalista), sortís el Pasqual Maragall que volia un Estatut nou i fer-lo de la mà del Carod, i quan van aconseguir fotre fora els dos s'ha colocat José Montilla de bracet del Carod un altre cop. I mentre ells fan el que poden per recuperar a CiU, ERC i PSC fan unes eleccions internes que semblen un concurs de catalanitat. I per imitació, CiU s'inventa la refundació del catalanisme.

Jo no sé què deuen pensar els españols però han d'estar ben frustrats.

Per cert, fa certa gràcia llegir les declaracions d'Ernest Maragall al costat de les d'Artur Mas:

12 de Setembre 2007:
Mas: "Es un contrasentido gobernar en Madrid sin hacerlo en Catalunya"

Ernest Maragall diu que els cambrers haurien de fer cursos de català
Segons la seva opinió, els cambrers que sovint serveixen en els bars i restaurants de Catalunya haurien "d'entendre almenys" el català quan se'ls demana un plat, ha assenyalat el conseller.

L'objectiu no és normalitzar el català (com amb el castellà), l'objectiu és que quan un català demani unes olives, el cambrer li porti: unes olives.

A mi el que em sap greu és: amb la feina que han tingut els castellans per ensenyar castellà a tots els catalans i a tots els immigrants sud-americans, i ara, per unes simples olives forçarem a parlar català als sud-americans i als espanyols que viuen a la comunitat autonoma del nord de la comunidad valenciana? Aquí hi ha alguna cosa que no va bé. No em pregunteu quina que em posarien a la presó, com va dir Sergi Pàmies.

En aquest sentit, el conseller també ha apuntat que ha establert contactes amb el president del Barça, Joan Laporta, perquè líders esportius com ara Andrés Iniesta o Leo Messi donin suport al català. "Leo Messi pot fer que els argentins parlin català", ha sostingut.

Mare meva, quina tontaria. Deu ser aquest esperit conciliador i de voler convèncer i de guanyar-se la simpatia i totes aquestes collonades que ens diuen i ens diem.

Messi, no et rebaixis a ser un anunci identitari!

Ernest Maragall aboga por un grupo propio del PSC en el Congreso
En declaraciones a TV3, Ernest Maragall ha defendido igualmente este planteamiento, que "no va contra nada sino a favor de, en este caso a favor de Catalunya".

I la gestió individualitzada de l'Aeroport del Prat tampoc va en contra ningú sinó a favor de Catalunya. I cada dia està més clar que la independència de Catalunya va a favor de Catalunya.

Maragall propone que los canales públicos emitan filmes subtitulados en catalán

Aquí el conseller Ernest Maragall no afina. Si vol consolidar el Castellà com a llengua d'ús general, el que hauria de fer és subtitular en Castellà, i no en Català. Sembla mentida que no se n'adoni. Esperem que un parell de reunions amb Montilla l'ajudin a veure-hi clar.

Detenidos tres menores en Valencia por apuñalar presuntamente a un compañero de instituto

Veus, ja ho sabia jo que faltaven classes d'educació de la ciutadania. Calla, potser amb els deu manaments (un d'ells diu "no mataras") ja n'haguessim tingut prou. En fi, que complicat es això d'educar joves. Sort que tenim un conseller d'educació boníssim que es preocupa, per exemple, de normalitzar una llengua minoritària com el castellà. Tot per la cultura.

El conseller Maragall defensa una tercera hora de castellà per consolidar-la com a llengua d'ús general

Carai, el Maragall s'oblida que s'ha de consolidar el català primer, el castellà ja està consolidat com a llengua d'ús general.

I si jo em digués Maragall em faria vergonya parlar en aquests termes.

Espero que per normalitzar el castellà, ell mateix, en la seva família, parli castellà en la intimitat.