dilluns, 10 de desembre del 2007

Cartas de los lectores (I) | El Periódico de Catalunya | Opinión
Laia Boada - Carod y el idioma
La camarera no contestó, en un gesto claro de no entender el catalán. Entonces, Carod-Rovira le soltó: "Parlais vous français?", pregunta que la camarera ni entendió, ni contestó. Me dio vergüenza ajena, como barcelonés, como catalán y, sobre todo, como persona.

Damià Vernet - Zapatería monolingüe
Una dependienta joven y mal encarada le dijo que no entendía el catalán y que en aquella tienda se tenía que hablar en castellano.

Queda clar que a Catalunya tenim un problema amb les llengües.

Fixeu-vos que en el cas del Català a la sabateria l'únic que pot fer és marxar i no tornar més. I amb la cambrera immigrant, hem de ser nosaltres que la respectem. En els dos casos els culpables són els catalans i en són perquè parlen Català. Hostes vingueren que de casa ens tragueren.

Afortunadament Malauradament, sempre hi ha blocs que només veuen un costat de la moneda. I enllaço aquest altre bloc perquè em fot molt que em diguin gilipolles i després esborrin les paraules tot dient que la culpa que ell m'hagi dit gilipolles és un 50% meva.

Escolteu aquest anunci i decidiu si s'està ridiculitzant la locutora castellana o el client català.

dimarts, 4 de desembre del 2007

Blanco vincula protesta con preocupación de CiU y ERC por cercanía elecciones
Blanco ha vinculado la protesta del pasado sábado con la inminencia de las comicios generales de marzo y la preocupación que sobre sus resultados electorales tienen fuerzas como las citadas.

Prenem nota i ja ens ho tornarem a mirar després les eleccions. Però jo diria que la manifestació donarà embranzida a ERC i CiU més que no pas mostrar nerviosisme.

Frente a ese desasosiego de los partidos catalanes, ha dicho que la 'única preocupación' del PSOE y del Gobierno es mejorar el servicio de Cercanías y todas las infraestructuras públicas que Cataluña demanda 'desde hace tiempo'.

Veus, a mi aquestes declaracions si que em mostren nerviosisme. Nerviosisme per part d'un polític español respecte els resultats electorals a Catalunya. I frases com l'anterior em fan mereixedor de paraules com: etnicista, gilipolles, panfletada racista, ombliguismos, tonto, catalán verdadero. Llegiu el sisè comentari per saber perquè.

dilluns, 3 de desembre del 2007

¿A qué juega la "clase" política?
Es lógico --cabe decir que es inevitable-- que decenas de miles de ciudadanos catalanes salgan a la calle para demandar vergüenza a los responsables de la Administración. Pero en esa marcha sobran los señores Pujol, Maragall, Mas, Carod-Rovira y demás corresponsables del caos.
Porque ellos --junto a otros de sus respectivos partidos y sucesivos gobiernos autonómicos-- son los responsables de las graves deficiencias que acusa el transporte público en Cataluña, sobre todo el ferroviario.

Ja tenim la primera visió espanyolista tipus "els polítics catalans perjudiquen els pobres ciutadans españols que viuen a Catalunya". Sinònim de "els catalans no saben votar".

Els ciutadans españols es queixen del xantatge al que es veuen sotmesos els polítics españols per part de la minoria nacionalista que condiciona. La realitat des de la perifèria és que els polítics españols prescindeixen de Catalunya si els polítics catalans no tenen alguna capacitat de decisió a Madrid.

Els polítics catalans han de negociar cara a cara amb els polítics españols. Els polítics españols no inverteixen a Catalunya perquè creguin que s'ha d'invertir. Inverteixen només si estan condicionats pels vots de Catalunya. I això encara té una volta més: Al final no és que tota Catalunya sigui nacionalista, al final només els polítics nacionalistes defensen Catalunya.

Quina cara li ha de quedar a una colombiana quan veu que a una manifestació perquè funcionin els trens no hi van els dos partits estatals? La colombiana dirà: "oiga, pero no me habian dicho que los nacionalistas eran tan malos? Lo digo porque a mi tambien me gustaria que funcionaran los trenes". I li respondran: "Si, pero esta manifestación es interessada. No se manifestan por los trenes, esos quieren la independencia". I llavors la meva colombiana imaginària dirà: "Y usted cree que con la independencia mejorarian los trenes?". I en aquest punt l'español acusaria a la colombiana de fer servir las señas de identidad como remedio ante el colapso.

Si voleu seguir llegint podeu llegir el comentari deixat a la notícia citada