Carretero vol explorar amb ERC i Laporta una coalició sobiranista
“El meu enemic no és cap independentista, és l'Estat espanyol”, va dir Carretero

Companyero, no entendemos nada eh!

21/03/2010
Joan Carretero: "Tota la merda ha sortit de dins de la nostra organització"
"Els nostres enemics interns han de saber que amb ells jo no pactaré mai, i quan dic mai, vull dir mai".

Puigcercós condicionará un futuro pacto de gobierno al referéndum soberanista
quiere imponer la convocatoria de un referéndum de autodeterminación en Catalunya en la próxima legislatura como condición 'sine qua non' para un futuro pacto de gobierno.

"imponer"? "sine qua non"? Després s'estranyen si els acusen de "marcar paquet".

Ara només cal que CiU torni a repetir que no pactarà amb el PP, i tornarà a manar el PSC, amb el suport del PP.

Puigcercós sitúa "el derecho a decidir" sobre la independencia como objetivo para la legistlatura
El presidente de ERC ha sido proclamado como candidato de ERC a las elecciones de 2010

Avui es objectiu per la legislatura, fa uns dies era condicio per pactes postelectorals, i encara fa mes dies l'objectiu era el concert economic.

Com que encara falta un any, podem preveure que Puigcercos anira volent coses diferents segons passen els dies.

Puigcercós aboga por buscar "grietas" para convocar una consulta en Catalunya

Recordo haver llegit no sé on que les CUP van presentar al Parlament de Catalunya una proposta per fer el que han fet a Arenys però a Catalunya, i ERC va votar en contra. Així doncs Puigcercós, ja tens l'escletxa que volies, només t'has d'apartar i passarem.

Gràcies.

El fenomen de la consulta d’Arenys s’estén i ERC s’hi implica a fons
Puigcercós anima els consistoris a preguntar sobre l’autodeterminació

Puigcercós és un trabucaire, no un polític.

Un altre que es dedica a caminar per on ha caminat el poble abans.

Mas, Montilla i Puigcercós, quina panda de mediocres.

Arenys de Munt posa a prova la unitat del tripartit per la Diada
Joan Puigcercós, va abanderar la iniciativa manifestant el seu suport «a tots els alcaldes» que impulsin consultes sobiranistes

Felip Puig, va afirmar que, si fos veí d’Arenys de Munt, no hauria dubtat a votar sí a la independència, encara que va advertir de la poca idoneïtat que, a l’espera de conèixer-se la sentència de l’Estatut

Pel que es veu, hi ha polítics que estan a favor que els altres facin política.

Municipios en el olvido
"Cada vez nos vamos acercando más a un Estado federal; todavía imperfecto". Lo decía Montilla en la entrevista que publicó La Vanguardia el domingo, aún exultante por haberse quitado de encima la losa de la financiación.

En apariencia así es, pero la forma como se ha negociado el sistema de financiación está muy alejada de un federalismo asumido y maduro, incluso de cualquier cosa coherente.

Puigcercós situa el dret a decidir com a condició per a possibles pactes postelectorals després del 2010

En el fons, aquestes declaracions són per guanyar-se els vots dels ciutadans dient que defensen allò que no han aconseguit fer ara que manen.

En el fons, aquest parell s'assemblen a Pujol. "Peix al cove" en deien llavors. Sempre posant peix a un cove que no en té mai.

En el fons, aquest parell no fan política, sinó gestionen la transició.

En el fons, els ciutadans volem la independència.

Del sudoku al jeroglífico
Con todo ello, el Govern se asegura el año que le queda. De todos modos, no acaban de cuadrar las cifras: Salgado dijo que en el 2012 pondría 11.000 millones sobre la mesa y Catalunya, según Puigcercós, se llevaría la tercera parte. Pero, si se suma el aumento de financiación de las otras autonomías, a la calculadora no le salen las cuentas. Necesitará un reset para que se aclare.

Tampoco sabemos qué montante se repartirá el primer año, cuando la sanidad catalana esté al borde del colapso, pero parece que las cantidades que se manejan no son precisamente para lanzar cohetes. Y aunque Catalunya recibirá por encima de la media, el Estatut contempla que debería ocupar el tercer lugar del ranking de comunidades, algo que no contempla el pacto celebrado.

Queda clar quin tipus d'acord tenim, oi?

Article de Joan Puigcercós: 'La força de la raó'
Elena Salgado, ho reconeixia públicament: Catalunya estarà a partir d’ara per sobre de la mitjana, fins arribar al 105,6 l’any 2012.

Article d'Artur Mas: 'La valentia de dir que no'
En un atac de sinceritat, la ministra Salgado va reconèixer que entre la seva proposta i la del seu antecessor, Pedro Solbes, les diferències són mínimes.

Jo crec que hauríem de fer un debat a TV3 entre l'Elena Salgado i l'Elena Salgado, a veure si és que tenim un acord per sobre la mitja o un acord de diferències mínimes.

Jo crec que a les dues coses dirà que si. I marxarà cap a casa més contenta que feliç.

Per cert, contenta i feliç que deu estar la Salgado tenint de defensor de l'acord a l'independista radical del Puigcercós.

Article de Joan Puigcercós: 'La força de la raó'
Avui, parlar de dèficit fiscal, d’espoli, ja no és una cosa d’aquelles d’Esquerra Republicana. [...] I aquesta batalla determinant la vam guanyar el dia que el Govern espanyol va fer públiques les balances fiscals. Per fi, teníem un punt de partida.

Sort en tenim dels números que publica España. Què faríem sense ells? No tindríem ni punt de partida.

ERC i el finançament: una lliçó de Realpolitik
mentre el cap de l'oposició i exconseller d'Economia Mas assumia incòmodament un paper que no semblava que preveiés

[...]

s'ha produït el segon escenari que tothom ja havia prèviament apuntat: que el tripartit s'entendria amb Salgado, hi hauria pacte i aquí pau i després glòria.

Francament, flipo manderines amb l'acompanyament del que diu Saül Gordillo.

Resulta que Artur Mas assumia incòmodament un paper que no preveia quan resulta que tothom ja l'havia prèviament apuntat?

El Mas tindrà molts defectes però cec no deu ser, i més quan sembla que aquest pacte de finançament s'hi jugui el guanyador de les pròximes eleccions.

El millor finançament seria el concert econòmic, o directament l'autogestió fruit d'un procés sobiranista de resultat positiu: digui's independència. Però amb l'Estat de les Autonomies, amb l'Estatutet, i l'actual correlació de forces al Parlament de Catalunya (els independentistes no disposen de majoria absoluta) i al Congrés dels Diputats (tampoc és el cas), el llistó que ha aconseguit aixecar primer Castells i després Puigcercós efectivament sembla el Tourmalet del finançament. Puigcercós ha hagut de fer un enorme sacrifici en detriment dels seus interessos més íntims, que són els electorals.

Certament és un Tourmalet, cada dia els voten menys, i ells com que els voten menys també fan menys. I qui dia passa, PSC empeny.

A l'hora de la veritat, els ciutadans no podem saber si 3.000M€ són molts, són pocs, és el que hauria de ser, o és menys del que hauria de ser. Així doncs, per saber si és bo o no, ens hem de guiar per l'acompanyament del plat.

Mirem l'acompanyament:

1 euro del 2006 és molt més d'1 euro el 2012, benvolguda Cambra de Comerç!
Sembla ser que el Miquel Valls, president de la Cambra de Comerç, ha donat el si a l'acord. Els diaris ens diuen que els 3.600 milions pel 2012 estan dintre de la forquilla d'objectius mínims que va marcar la Cambra de Comerç ara fa un any: entre 3.500 i 3.800 milions d'euros.

Bé, doncs pels desmemoriats, us adjunto la nota de premsa que en el seu dia va emetre la Cambra i on especificava clarament que l'objectiu a aconseguir eren entre 3.500 i 3.800 milions d'euros del 2006.

Aquest seria un primer motiu que el que ens estan presentant és això, una presentació. L'estrany és que no hagin fet servir el Powerpoint.

Quan hem estat més d'un any negociant, i avui resulta que tothom està tant d'acord en que l'acord està tan bé. Alguna cosa falla. I ja ho sé que CiU hi està en contra. I als ciutadans també ens ha arribat a l'oïda que si estan en contra és perquè hi han d'estar en contra sigui l'acord com sigui. Però quan veus que totes les veus institucionals, surten a cantar a favor de l'acord, i que no en falta cap. Alguna cosa falla.

Un segon acompanyament:

TN Vespre - Esquerra dóna el "sí" al finançament
Puigcercós: "Avui és un dia històric, hem aconseguit una cosa molt important, hem assolit un molt bon acord de finançament. [...] Hem plantat cara a l'Estat i hem guanyat"

Que surti Puigcercós amb un cartellet de 3.855M€, que és el que podrien arribar a ser que es quedi a Catalunya l'any 2012. Ens estan venent el d'aquí tres anys.

Al llarg del temps he anat sentint que l'Executiva d'Esquerra estava minada de partidaris de Puigcercós, i recentment ha deixat entrar a partidaris del Carod (ara que Puigcercós ja és el candidat a les pròximes eleccions). En aquesta executiva, 27 han votat a favor, 9 en contra i 4 abstencions. Els que diuen que sí només són un 66%. Trobo que és un número molt baix tenint en compte tota la resta. Potser no ho saben que han plantat cara a l'Estat i han guanyat?

I aquelles trucadetes de Zapatero perquè acceptin l'acord? Necessiten parlar per acceptar un acord escrit? Els haurà venut alguna moto com li va fer a Artur Mas amb l'Estatut?

Tercer acompanyament:

Montilla respon CiU: compleix "escrupolosament" l'Estatut

Quan Montilla posa èmfasi en que es compleix l'Estatut. Alguna cosa falla quan l'acord no és millor que l'Estatut, sinó que ha de quedar ben clar que no està per sota.

I més encara quan resulta que l'Estatut deia fins al 2011, i el que han aprovat es prorroga fins al 2012.

I alguna cosa falla quan desapareix Antoni Castells. Perquè aquest sí que es mereix la meva confiança, i no se la mereixen ni Montilla, ni Puigcercós ni el de la Cambra.

ERC sólo aceptará un acuerdo de financiación que contemple un mínimo de 3.800 millones de euros
Puigcercós quiere que Catalunya quede cinco puntos por encima de la media en el ranking de las comunidades autónomas

[...]

Cataluña, antes de su aportación a la solidaridad, se sitúa 21 puntos por encima de la media y luego, tras la nivelación, se queda seis o incluso ocho puntos por debajo.

O sigui, dels 21 que estem per sobre i els 6 o 8 que España ens posa per sota, ERC vol 5 per sobre.

És un gran objectiu.

Esquerra creu que guanyarà suports per l'adéu de Carretero

És que era un radical independentista.

Pujol ve a Catalunya sin seriedad ni "fuerzas" para proclamar la independencia
"Ya hemos cometido un error. Podemos preguntarnos si, al plantear el Estatuto, habíamos calculado bien todos los activos que teníamos para estar en condiciones de defenderlo tanto como hacía falta para que pudiese salir adelante. Esto no ha acabado de salir bien, y eso que sólo hablábamos de una reforma del Estatuto", ha recordado.

Doncs a mi em sembla que reformar l'Estatut és el millor que es podia fer. Clar que tot hagués anat molt millor si Artur Mas no hagués pactat ell sol l'Estatut a La Moncloa. Aquest era un actiu que no teníem. Un altre actiu que no tenim és pintar res al Tribunal Constitucional. I un altre actiu és el PSC que pinta algo en el PSOE. I va ser Zapatero que apostava per reformar l'Estatut. Això també és un actiu que teníem. El teníem llavors, ara no. Un altre actiu que teníem era Pasqual Maragall, que fa triples salts mortals de tant en tant, la Barcelona Olímpica, l'Estatut, i la regió euromediterrània (ja veurem que se'n fa), el partit europeu. El Montilla no sé si s'hauria aventurat a reformar l'Estatut.

I l'actiu que tenim ara és que hem fet tot això.

El presidente fundador de CiU ha reprochado indirectamente a ERC que siga diciendo que trabaja por la independencia de Catalunya pese a que, por ejemplo, calló y dio su aval a la ley de la dependencia, pese a que invadía competencias catalanas.

Recordo un tall de veu que a vegades posen al Minoria Absoluta, on Pujol explica que per tal de pujar una muntanya s'ha d'anar fent esses, i que si mires qui la puja "ara va cap aquí, ara va cap allà". Entenc que les seves paraules poden ajudar a entendre què fa ERC.

I també recordo les paraules del Carod que deia en una entrevista amb la Mònica Terribas que com coi havien de respondre a les ambicions catalanes (això de la independència i tal) si resulta que la gent a l'hora de la veritat no els voten. Que mirin què fan PSC i CiU. I respecte això, a l'últim 59 Segons va sortir el Puigcercós on es feia responsable d'estirar CiU i PSC cap a posicions radicals, que dirien al PP.

Puigcercós planteará a Montilla la necesidad de aplicar todo el pacto de Entesa

No està mal tornar a plantejar un pacte ja pactat. Al final aconseguiran no fer res del que havien dit que farien.

Acuerdo 'in extremis' entre Puigcercós y Benach para la ejecutiva con una vicesecretaría general para los partidarios de Carod

Estic segur que tot té una explicació, però jo, mirat des de fora, no entenc:

1- que després del merder de la pèrdua de vots continuada d'ERC i la sortida de Puigcercós de la Generalitat, el resultat de tot plegat sigui: "tot segueix igual".

2- que els militants d'ERC tinguessin força per anar en contra dels dirigents i aprovessin el No a l'Estatut, i en canvi ara, els votin per seguir endavant quan, a més, ara veiem com ERC ha anat perdent vots.

Puigcercós apela a la unidad para abrir una nueva etapa

Carod-Rovira ha confirmado que piensa seguir "al frente" en la actividad política y ha hecho un llamamiento a la unidad interna.

Aquest parell demanen unitat, i el Carretero no tremola en deixar-los espai (enlloc de fer pinya com ells voldrien).

Tras intervenir ante sus compañeros, Carretero, muy aplaudido por los asistentes al cónclave, ha explicado que finalmente ha decidido no someter a votación su enmienda de retorno porque el pasado sábado venció la candidatura formada por Joan Puigcercós y Joan Ridao y entendía que la militancia respaldó de esa forma la ponencia oficial.

Aquestes tres últimes cites em fan pensar que el tema ERC encara no està tancat, i ja veurem què passa.

Gent d'Esquerra "abre las puertas" a los partidos catalanistas para lograr el concierto económico en 2010
Puigcercós considera que "se ha de hacer girar el "barco" pero sin golpes de timón bruscos, sino de manera ordenada y responsable"

Aquestes paraules són fantàstiques de veritat.

Primer perquè aquests de la Gent d'ERC ara s'han posat la fita del Concert al 2010. Recordem que el motiu per reformar l'Estatut ja era el concert, i que l'Estatut l'arrosseguem, mínim, mínim des del 2004.

Segonament, fa gràcia perquè Puigcercós sap recollir perfectament el que li diuen els militants, però sense entendre res. Que els militants diuen que s'han de canviar les coses? Doncs ell diu que faran un gir. Es diu que ERC són massa desordenats i irresponsables? Doncs surt ell i diu que faran un gir ordenat i responsable.

Política d'altos vuelos, la del senyor Puigcercós.

Puigcercós es compromet a no pactar el 2010 amb qui no defensi el concert econòmic

Paraules buides de qui vol regnar.

El Puigcercós és la millor recepta per tenir una Esquerra reivindicativa sense resultats, com a mínim fins al 2010. I cada dia ho posem més lluny. Primer havien d'aconseguir el concert reformant l'Estatut, i com que no ho vam aconseguir anem tirant amb el que ens deixen fer. Perquè el Puigcercós no diu que aconseguirà res (de res) al 2010, el que diu és que no pactarà amb qui no defensi el concert econòmic. Montilla, tu què dius del concert econòmic? Diu "ja m'agradaria, però no el tenim".

Au, ja està. Res més a llegir. Pròxima meta voltant: el 2014.

Joan Ridao - Un pas endavant
Sempre he cregut que és en els moments difícils quan un s’ha de comprometre i donar la cara. I Esquerra, com tots sabeu, no està en un moment fàcil. I, com deia en una anterior blocada, compromís és responsabilitat. I responsabilitat vol dir no inhibir-se si hi ha qui creu que puc aportar el meu bagatge, treball i experiència en una futura direcció d’Esquerra.

És per això que davant la proposta de Joan Puigcercós i diversos dirigents per tal que assumís la responsabilitat d’optar a la Secretaria general d’Esquerra, he decidit fer un pas endavant.

Ridao renunciaría a ser secretario general de ERC en aras de un acuerdo con otras candidaturas
El portavoz de los republicanos en el Congreso es partidario de que la futura dirección del partido cuente con el "máximo consenso" posible

En Ridao fa un passet endavant i un enrera, tres cap al costat i piquem de mans. És la dansa del consens i la responsabilitat.

El que diu al bloc ja ho volia citar per si sol, però ara que el consens li fa desfer el pas que va fer per responsabilitat, no ho he pogut evitar.

Ho volia citar perquè el que diu al bloc és alguna cosa així com: hem d'agafar el toro per les banyes, i per tant, em poso del costat del toro, no sigui que m'aixafi.

Per si no s'entén: no sé com es passa de la responsabilitat a fer parella de ball amb el Puigcercós.