Una altra enquesta de VilaWeb on m'he vist obligat a votar en contra la majoria. Espero que això faci entendre a gent com Félix Soria que en el comentari esborrat deia que llegia SpainNews per palpar la temperatura dels ambients nacionalistes ombliguistes.

Jo no sé perquè unes plataformes han de convocar els partits polítics, en tot cas al revés, que siguin els partits (que representen la ciutadania) que convoquin a aquesta munió de gent que es posa plataformes.

Xavier Vendrell: "Puigcercós serà el pròxim candidat, el 2010 o el 2014"
AVUI: ¿La convocatòria d'un referèndum serà la condició d'ERC per formar el pròxim govern, com volen els crítics?

XV: Ja sé que els ofèn que ho digui, però això és una mica infantil. El 2010, quants escons tindrà ERC? Amb quina força podrem negociar? Si tenim 40 escons hi estic d'acord. Però, i si en tenim 15? No podem repartir-nos la pell de l'ós abans d'haver-lo mort.

[...]

AVUI: També hi ha obert un altre debat. ¿Vostè creu que Joan Puigcercós hauria de ser el pròxim candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat?

XV: Joan Puigcercós serà el pròxim candidat d'ERC a la Generalitat. El que no sé és si ho serà el 2010 o el 2014, però serà el pròxim candidat. Això ho discutirem després de les eleccions espanyoles.

Així doncs tenim que no podem parlar del referèndum del 2014 perquè no sabem quants escons tindrà ERC, però si que podem afirmar amb total rotunditat que Puigcercós serà el pròxim candidat al 2010 o al 2014.

Xavier Vendrell, el primer polític quàntic català. La física quàntica és aquell tros de la física que diu que no sabem on estan les coses perquè podrien estar en dos llocs a la vegada.

I, ara, la frase més tonta de l'entrevista:

Molta gent sap que amb la independència viuríem millor, però s'estima Espanya. Hi ha d'haver gent que estimant Espanya voti independència. El procés és complex i per això hem estat un any ajustant el ritme

Sembla talment una altra situació quàntica. Com es pot estimar España i voler la independència? Solució al problema: ajustant el ritme.

La meva mare va fer el mateix l'altre dia: no sabíem si havíem de sortir per la sortida 9 de la ronda i vam ajustar el ritme del cotxe. Ens vam passar de sortida, perquè ajustar el ritme no ens va servir per saber si havíem de sortir o no, però és igual! La qüestió és que vam fer el que diu el llibre de l'autoescola de'n Xavier Vendrell pel bon polític conductor quàntic:

A la vista de la señal, como procederá si no sabe donde va?

a) Consultaré las bases

b) Ajustaré el ritmo

c) Echaré el actual líder conductor y pondré a Juan Puigcercós

d)Todas las anteriores són correctas, y las posteriores también

El PPC retrasa hasta octubre la ley de TV3 al pedir un dictamen al Consultiu
A juicio de Vendrell, esta consideración "va más allá del Estatut" y tiene carácter "político", y ha añadido: "Que la televisión de todos utilice sólo la lengua de unos comienza a ser para nota".

En canvi, Vendrell no va estar en contra que ZP tanqués les minses emissions estatals en Català. I segur que està d'acord que al Congreso de los Diputados només es parli en Castellà. I tampoc defensa que TV3 pugui emetre al País Valencià.

Defensar el bilingüisme és defensar el Castellà. Però, tranquils, ell és catòlic i Déu el castigarà.

Vendrell: "ERC seguirá en el tripartito aunque algunos votantes no lo entiendan"

Home Vendrell, la política i la futurologia són disciplines distants. O no recordem el "sí, però no" o el "vot nul polític"?

Vendrell ha declarat "Estimamos el Montilla encara que ens faci fer 4 hores de castellano!"

En relación con el presidente José Montilla, Vendrell ha afirmado que "va tomando consciencia de que el Estado es una losa para Cataluña" y ha opinado que "el PSC puede evolucionar hacia posiciones soberanistas".

Oh carai, ara si que m'ha sorprès. On és la màquina que converteix paraules en fets? Per què els catalans portem un rato aguantant metxa eh....

Vendrell respon i la pilota és a la teulada de Carretero
Vendrell diu: Cada cop més ciutadans i ciutadanes s'adonen, com es palesava a la manifestació del 18 de febrer, que Catalunya només té un camí: exercir el dret a decidir lliurement.

Quan li expliqui al meu pare que cada cop hi ha menys gent que accepta que altres decideixin per ells es quedarà ben sorprès.