diumenge, 19 d’agost del 2007

"A Catalunya no hi ha llibertat; no es pot escollir la llengua"

Benvinguda a España. Els catalans tampoc podem escollir llengua quan ens adrecem a l'Administració de Justícia, tampoc en el Congreso de los Diputados, i els catalans tampoc tenim la llibertat d'escollir si volem formar part d'España o volem ser independents.

És l'entrevista a la nova portaveu del PPC, Carina Mejías. Observem com no li dóna la gana respondre una pregunta:

--Es diria que la resta de dirigents del PPC no van viure incòmodes l'abrupta sortida de Piqué. ¿El seu canvi era necessari?
--Crec que ara tenim reptes clau i no ens podem distreure per qüestions internes.

--No m'ha respost. ¿Era necessari el seu canvi?
--Tenim un projecte clar, i el que interessa és el projecte, no les persones que el dirigeixen.

--Però, insisteixo, ¿l'inquieta que per enèsima vegada el canvi a la cúpula es decideixi a Madrid?
--No es va decidir a Madrid. Va ser una decisió de Piqué, que jo respecto. El PP té un projecte per a tot Espanya que defensa a tot arreu. I l'important és el projecte.

--Però l'entorn de Piqué va acusar Acebes de forçar la seva marxa.
--Que jo recordi no va ser així.

dijous, 26 de juliol del 2007

Rajoy i Sirera enterren l'era de Piqué amb un cant a l'espanyolisme
Sirera ho va confirmar: "Ha arribat a Catalunya l'hora de la llibertat. Que tots els catalans puguin llegir els diaris que vulguin llegir, escoltar les emissores que vulguin escoltar i parlar la llengua que vulguin parlar. I que puguin escolaritzar els fills en la llengua que vulguin. Això és, estimats amics, la llibertat".

Nota: els valencians no podran veure TV3 i educar-los en català els serà molt díficil. Això és la llibertat.

el PPC no té ara el suport que va tenir en altres etapes. "Recuperarem la confiança", va assegurar. Per a l'esperança va esmentar episodis del seu passat, quan li va tocar fer mítings "davant una, dues o tres persones".

I això és culpa del Piqué per no posar autocars per portar gent de Logroño que es pensen que venen a fer una visita turística a Catalunya. (així mateix feien les manifestacions a Madrid).

L'aplaudiment més sorollós se'l va endur per la precisió següent: "Immigració, sí, però amb papers i ordenada".

Catalans! aprenem-ne! "Solidaritat, sí, però amb papers i ordenada".